“Jo sóc la meva dona”, de Doug Wright, direcció de Marta Angelat i interpretació de Joel Joan.
Aquesta obra de l’escriptor nordamericà Doug Wright, (1962), -estrenada l’any 2003, ha estat adaptada per Fernando Masllorens i Federico González del Pino i traduïda al català per Joan Sellent- està basada en la història real de la vida d’un transvestit berlinès que es va fer famós amb el nom de Charlotte Von Mahsdorf. Ahir al vespre vaig assistir al Teatre Bartrina de Reus a la seva representació.
És un espectacle impactant: un monòleg d’una hora i vint minuts a càrrec d’un Joel Joan immens, omplint ell sol tot l’escenari, repassant la trajectòria biogràfica d’un transexual alemany a través del nazisme, el comunisme i el nou règim democràtic sorgit de la reunificació. Els diàlegs entre els dos personatges en que es desdobla l’actor permeten copsar la naturalesa dels dos règims totalitaris en els que va viure el personatge que fa de fil conductor de l’obra. Apareixen personatges misarables, com el pare nazi del jove transexual o els espies de la Stasi, que sintetitzen perfectament les formes de vida que s’imposaven a la població sota la cohartada d’abstraccions tiràniques.
Aquesta no és una obra de teatre gai, (almenys fonamentalment) sinó que l’entenc com una crítica política a les dictadures i, també, a la banalització de la política espectacle que afecta als règims occidentals, il·lustrada a través de les controvèrsies aixecades quan el personatge (guardonat per la seva resistència cívica a la caiguda del règim germano-soviètic) és denunciat com un antic confident de la policia comunista. Acaba l’obra amb un avís alertant del ressorgiment del neonazisme, l’antisemitisme i l’homofòbia. En resum, a aquesta obra estrenada recentment, el 28 d’octubre de l’any passat, i produïda per “La Villarroel”, li auguro un gran èxit atesos els abundant elements de reflexió que ofereix als espectadors catalans d’ara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tanmateix és teatre confondre les actituts nazis per la seva violència criminal i bèlica del govern de l’Estat d’Israel amb els anti-semitisme.
Doncs ni els països àrabs de la Lliga àrab són anti-semites alhora que reconeixen l’Estat d’Israel, com gaire bé tots els partits internacionals que s’han manifestat contra aquesta actitut nazi de l’Estat d’Israel per la seva violència criminal i bèlica versemblant.