Ja fa uns quants anys a la xarxa blocaire egípcia una minoria de joves amb consciència nacionalista i democràtica va anar covant un moviment d’oposició al règim de Mubàrak, primer, i al president islamista Morsi, després. De la blogosfera han passat al carrer i han estat a l’avantguarda de les mobilitzacions que precediren la destitució del govern dels Germans Musulmans i, posteriorment, han donat suport a l’exèrcit en els enfrontaments amb els islamistes que s’estan succeint des d’aleshores.
Els seus líders, equiparen -amb coneixement de causa- islamisme i feixisme, blasmant el caràcter totalitari dels Germans Musulmans i dels grups gihadistes que en son satèl·lits. En el seu programa reivindicatiu hi figura la redacció d’una constitució democràtica, la revisió de les relacions d’Egipte amb els USA, (ja que no admeten la dependència que es deriva de l’ajuda econòmica aportada pels nord-americans), i la denuncia del tractat de pau amb Israel de l’any 1979.
Des d’Egipte el seu exemple s’ha expandit a d’altres països àrabs. Així han sorgit grups amb la mateixa denominació i objectius similars a Tunísia i Bahrain. Inclús a Gaza, on denuncien el caràcter tiranic i corrupte del regim imposat per Hamàs i han convocat una jornada de lluita per l’11 de novembre, aniversari de la mort d’Arafat. També demanen eleccions democràtiques per superar la fractura entre l’OLP i Hamàs i mantenen l’objectiu de lluita contra el que ells denominen “ocupació sionista”. Els analistes de seguretat israelians han detectat la puixança d’aqueix moviment a Gaza i estan a l’expectativa de la incidència del seu creixement envers l’incipient procés de pau entre Israel i l’ANP.
Post Scriptum, 17 de febrer del 2024.
Ahir, al Yediot Aharonot: “Hamás asesinó a un joven que ayudaba a llevar ayuda humanitaria a Rafah y tiró nafta al fuego. Muhammad al-‘Arja pertenecía a un clan de Rafah y fue asesinado a tiros cuando intentaba sacar comida de los paquetes enviados. Llaman a desobedecer a Hamás y formar un comité que administre la ciudad.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament
El franquisme després de la II guerra mundial no es pot considerar un regim feixista, era un regim autoritari de dreta reaccionaria ultra-catòlica.
El feixisme és autoritari però no tots els sistemes autoritaris són feixisme.