Terra és un restaurant situat en un carrer cèntric, a prop de la ciutat vella de Jerusalem. Ahir per la nit era sàbat i la majoria d’establiments de la zona estaven tancats llevat d’aquest.
Fan una molt bona cuina del país, sense observar les regles “kosher”, tenen bons vins del Golan, l’ambient és pulcre, la música europa i israeliana hi acompanya i la noia que servia les poques taules que hi havia ocupades era d’una bellesa encisadora.
La nit abans hi havia vingut amb una colla de batlles de l’Associació Catalana de Municipis amb el seu president, Salvador Esteve, al capdavant. També hi eren Joan Sabanza de Mora la Nova, Miquel Aguilar de Balaguer, Jaume Gilabert ( president de la Diputació de Lleida) i, entre altres, el meu amic Jaume Fernàndez, alcalde de Rosselló i un dels homes forts del Reagrupament. Tots ells se’n van anar ahir, mentre que jo m’he quedat per signar un conveni de col·laboració entre el Col·legi de Secretaris d’Administració Local de Catalunya i els nostres col·legues israelians. També aprofito per enllestir el llibre sobre els sistema constitucional israelià que estic escrivint amb Ehud Manor.
En aquest viatge he tingut ocasió de retrobar Ariel i Margalit Serra, jueus d’origen català, amb que vaig tenir ocasió de visitar la Universitat Hebrea de Jerusalem on ella treballa com a lectora de català. Amb ell vaig coincidir militant en diverses organitzacions independentistes catalanes vint-i-cinc anys enrere i hi vaig reprendre el contacte quan em vaig posar a estudiar la presència de catalans a Israel des de l’any 1948 fins ara. Ariel té una gran capacitat intel·lectual, coneix molt bé la llengua catalana i la història de Catalunya, i plegats repassàvem el llegat jueu en el pensament i el dret català medieval. Com que Ariel i Margalit observen les regles del menjar “kosher” no vàrem anar a sopar al restaurant Terra amb la resta de catalans. Així que ens adreçàrem un cèntric menjador ben concorregut i també ben proveït de carns aromatitzades a l’estil de la cuina jueva tradicional.
Acomiadat dels amics, després d’una llarga passejada sota un cel net i clar i un ventet agradable, vaig tornar a sopar al Terra, un nom escaient (llatí, també català) per a una ciutat que per a gent de totes les creences és, efectivament, el centre del món. També per a mi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mentre polítics catalans – segurament pagats pels pressupostos públics – estaven fent turisme polític i aprofundint les seves dèries sionistes. Que passava a Gaza?
En uns moments tan greus i amb la crisi humanitària de Gaza provocada per l’intransigència del govern sionista d’Israël, qualsevol demòcrata amb un mínim de dígnitat, a part de denunciar fermament la situació s’hauria d’abstenir de qualsevol tipus de connivència amb els responsables de la tragèdia humana.
Naturalment que conec “molt bé la llengua catalana”: és la meva llengua materna!
Sí, en silenci hi som molts, que coneixem una mica Israel, i sabem que gens del que es diu aquí quadra amb la realitat d’allà. No hi ha ni bons ni dolents, ni allà ni aquí. Tinc amics a Israel, ateus, d’esquerres que m’han ajudat a comprendre, només quan insisteixo en el tema. Sé, perquè ho he respirat, que aquella societat és immensament més tolerant que la nostra, amb una situació tremendament més complexa. Com tota complexitat no és fàcil explicar a oïdes premeditadament hostils cap informació sobre aquell país. Però si he pogut comprovar que la tristor i resignació no només es present a Catalunya. I en silenci continuo…. preparant el meu viatge per l’estiu. Qumran, Massada, Essens, Natazarens, Ebionites i altres realitats revolucionaries contemporànies a Crist podrien donar la clau sobre la multiplicitat de creences jueves i aixecar un interès sobre aquella cultura sense els prejudicis de la guerra bruta actual. Animeu-vos-hi!