Jaume Renyer

Ahir, La Vanguardia, (espanyola, per suposat), va publicar una enquesta sobre la intenció de vot a les properes eleccions al Parlament de Catalunya on, a banda d’apuntalar CIU, aflorava -per primer cop- que Solidaritat Catalana per la Independència podria obtenir entre un i tres diputats.

Aqueixa eventualitat no ha estat comentada pels opinadors habituals als mitjans addictes a l’ordre establert però és una dada significativa que mereix algunes consideracions complementàries. La primera, SI encara no té dos anys d’existència, molt poc temps per ponderar la seva trajectòria per part de la ciutadania. Més encara si en aqueix breu període de temps ha perdut el seu cap de cartell inicial, Joan Laporta, i no ha concorregut a les eleccions espanyoles, per tant amb una presència electoral discontínua.

Segona, els tres diputats que han mantingut el seu compromís amb el projecte inicial estan desenvolupant una activitat ingent i alhora congruent amb la línia estratègica de confrontació amb l’ordre estatal i autonòmic que hauria de caracteritzar l’independentisme. Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell donen credibilitat a SI amb fets i amb paraules i es diferencien netament i en positiu de la pràctica tardo-autonomista d’Esquerra.

Tercera, malgrat la crisi econòmica que pateix Catalunya els partits que han gestionat la dependència aqueixos trenta darrers anys (i que en són corresponsables)  no experimenten -de moment- a les enquestes un càstig electoral similar al que la ciutadania grega està infringint als polítics que els han dut a la ruïna. Atès que tot apunta que la recessió continuarà atesa la incapacitat del govern Rajoy per oferir una perspectiva de millora a mig termini, i que l’espoli fiscal sobre Catalunya persistirà ja que cap pacte fiscal amb l’Estat propserarà, el daltabaix polític tard o d’hora es produirà. Nous actors afloraran, potser -com a Grècia– hi haurà opcions de caire reaccionari -com Plataforma x Catalunya- que creixeran amb força enmig d’una societat desestabilitzada. La responsabilitat de SI és situar la independència al bell mig del canvi que el país necessita tot enfilant el camí bastint una candidatura transversal al Parlament de catalunya amb l’objectiu prioritari de proclamar-hi l’Estat català..