En els darrers dies han aflorat a la premsa diària notícies -filtrades- en relació a uns fets esdevinguts al Camp de Tarragona: presumptament, una colla d’individus, van raptar i jutjar (segons la seva particular interpretació de la llei islàmica, la xaria) una dona musulmana resident a Tarragona acusada d’adulteri.
Els fets es remunten al passat mes de març, però no han transcendit fins ara als mitjans: la dona va poder escapar als seus captors, hores d’ara empresonats i pendents de judici. Per tant, presumpció d’innocència fins que el jutge “espanyol” es pronunciï. No obstant això, hi ha algunes consideracions entorn a la notícia que mereixen ésser debatudes socialment.
La primera, és que el fet -cert o no, ja ho veurem- es produeix a la nostra proximitat social i territorial, no pas a un país allunyat. I per tant, ens afecta a tots, siguem musulmans o no. Seria un greu error no afrontar la realitat: hi ha una comunitat de creients en la fe islàmica, nouvinguts a les nostres comarques, respecte dels quals els autòctons no podem adoptar l’actitud d’inhibir-nos-en, com si els seus afers no ens afectessin.
L’observança de les normes jurídiques vigents que preserven la coexistència social, religiosa, nacional i cultural ha de ser exigible a tothom, alhora que és un deure (almenys moral) adoptar també una actitud d’acollida respectuosa als nouvinguts.
En segon lloc, la feminitat és molt més que el feminisme polític occidental contemporani, la valoració social i cultural de la dona ha de ser promoguda des de les institucions públiques per contrarestar segles de discriminació. Aquestes polítiques públiques valen, també, per a tothom: la violència contra les dones és condemnable sense pal·liatius de cap mena. És més, la causa de la feminitat va estretament lligada a la de la llibertat de la persona, i no solament en els estats islàmics. En conseqüència no admeto que el periodista que signa la crònica d’avui al Diari de Tarragona en relació a aquest tema (Àngel Juanpere, a la pàgina tres) descrigui asèpticament:
“En los países occidentales, las ejecuciones de mujeres condenadas por la ley islámica por adulterio son a medianoche, en lugares cerrados, con muy pocos testigos. En el Islam son aplena luz del día en la plaza pública a la vista de toda la gente. Así todos observan el castigo con lo que se pretenden evitar futuros “crímenes”. Por eso en el Islam los casos de crímes son muchos menos frecuentes que en Occidente. En el caso de una lapidación, el público presente interviene activamente en la ejecución. Porque la ley musulmana considera que el crimen, por ejemplo, el adulterio o la violación o la pedofilia, “atentan” contra la base misma de la sociedad que es la familia”.
Significativament, el Diari de Tarragona -l’únic mitjà local que tracta avui el tema- no acompanya la notícia de cap comentari a l’alçada de les qüestions en joc (només una banalitat a càrrec d’una periodista de la casa -Raquel Sans-) i l’únic article de fons és el signat per El Hassane Jeffali, membre de l’Associació Adid Biladi, titulat “Tura Bura en el Camp de Tarragona”.
Aquest personatge comença el seu article de la següent manera: “Una de las informaciones que acaba de aterrorizarnos en los últimos dias, a parte de las consultas del 13 D, es sin duda alguna, la radicalización de algunas mentalidades para sentenciar sobre asuntos sociales de nuestra era”. No especifica quines són les mentalitats que es radicalitzen, com tampoc es posiciona sobre el presumptes fets (un “hecho insólito”), però sí que deixa clar que les consultes sobre la independència de Catalunya l’aterroritzen.
El silenci mediàtic dels partits d’ordre, del progressisme local i dels col·lectius feministes em resulta frapant. És una petita mostra del punt on ens trobem com a societat. També és una lliçó que assenyala que el camí de la regeneració col·lectiva passa per la imbricació de les causes de la feminitat, la llibertat i la catalanitat.
Post Scriptum, 9 de setembre del 2019.
Clarificadora entrevista a l’escriptora catalana Najat El Hachmi el proppassat 5 d’aqueix mes a Vilaweb: “No vull que els drets de les dones vinguin donats per la vida de Mahoma”, tant de bo ajudi al canvi de comportament dels progressistes nostrats mesells davant les formes de vida islamistes que malden per implantar entre la comunitat musulmana catalana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tu i la Rahola teniu una agenda oculta per defensar Israel en base a l’increment de la islamofòbia.
Parla clar Renyer, llença les teves habituals vives a l’ocupació israeliana i no maregis tant el personal.
Avui mateix el ministre de justícia israelià ha anunciat que el sistema jurídic de israel es basarà en la Torà.
Sobretot Renyer, no en diguis ni una paraula i segueix explicant-nos les excel·lències de la democràcia israeliana.
I sobretot explicant lo dolents i dolents que son els musulmans, ai que dolents! I com posen en perill la nostra societat i que Israel és el nostre salvador.
Ets molt perillós, només un nazi ho pot ser més.
Benvolgut Jaume,
No t’has plantejat mai filtrar els comentaris del teu blog?
Perquè una cosa és la llibertat d’expressió i la diversitat d’opinió i tot això i una altra de molt diferent que certa gent es pensi que aquest bloc-i alguns altre-és un urinari públic. Potser tens altra feina,però hi ha dies que la cosa fa feredat! Demana-li a en Moré com s’ho fa,que hi te la ma trencada.
Khag Khanucà Sameakh!