La resolució aprovada avui pel Parlament de Catalunya demanant que l’actual Tribunal Constitucional es declari incompetent per sentenciar sobre l’Estatut, se’n renovin els membres i es modifiqui la llei orgànica és rellevant per diversos motius.
En primer lloc per què demana al Tribunal Constitucional que s’abstingui de pronunciar-se sobre una qüestió que ja ha estat referendada pel poble de Catalunya. Fins ara, el PSC(PSC-PSOE) sempre havia defensat la legitimitat política de recórrer-hi i que tingués l’última paraula en els afers interns catalans.
En segon lloc, atesa la negativa anunciada tant pel PP com pel PSOE de no acceptar aquesta petició de la majoria de forces polítiques representades al Parlament català, cal preguntar-se què faran aquests partits quan la negativa sigui oficial. No hi ha precedents, ni forma part de la seva mentalitat plantejar un conflicte jurídic i polític a l’ordre estatal imperant, del qual són elements subsidiaris.
En tercer lloc, Esquerra ha demostrat un cop més la seva persistent incongruència votant a favor de la resolució sense signar-la. Si no hi estaven d’acord per què no presentaven una proposta alternativa ? On és el Pla B, el gradualisme i totes les asseveracions buides de contingut acumulades en els darrers anys ? La realitat és que l’únic partit aparentment independentista amb representació parlamentària no té ni la voluntat ni la capacitat per liderar una estratègia d’autodeterminació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I mentre anem ampliant l’espai social independentista, estenent conviccions i teixint complicitats, ens arribarà la cita indefugible de les eleccions. I no podem badar ni permetren’s frivolitats. El PSC (PSOE), el PP, IC i C’s, treballen contra el catalanisme, en ERC bàsicament defensen els seus càrrecs i sous -i ho fan fent pinya amb els espanyolistes del PSC i IC-, Reagrupament sembla haver-se autodinamitat, i Laporta no pot pretendre presentar una alternativa seriosa en tres o quatre mesos. I CiU? CiU no aposta per la independencia, encara. Ho fará més endavant? Ja veurem. Però, ara, davant la mancança d’una alternativa política independentista solvent i amb possibilitats d’irrompre amb força al Parlament a les properes elecccions, CiU esdevé una garantia de govern seriós i de defensa d’uns principis catalanistes bàsics que fins i tot ERC ha traït. Mai no he votat CiU, però ara toca. No ho és, però sorprenentment CiU pot esdevenir la força transversal que ens aprope com mai a la sobirania nacional. No depén només d’ells, també de nosaltres. I estic convençut que en la conjuntura que vivim defensar el país, defensar el catalanisme, és defensar CiU. Fem-ho bé. Tots sortirem guanyant ells, els de CiU, i nosaltres, que no ho som. M’equivoque? Bé, exposeu altres argumentacions.
Llegit l’apunt, em sembla que en el primer paràgraf expliques (respons) perfectament els interrogants que planteges en el segon: ERC ha votat la resolució perquè és important que una majoria del Parlament (amb CIU i PSC) demani la renovació del TC, ja que això comporta un xoc polític amb la majoria política espanyola (de PSOE i PP). I no l’ha signat perquè la resposta de CIU i PSC al conflicte polític que es pot produir amb la majoria política espanyola de PSOE i PP no va més enllà.
ERC vota la resolució perquè és important, com bé dius, però no la signa perquè és insuficient.
I sobre “la realitat”. ERC és l’únic partit independentista al Parlament avui i potser també ho serà en la propera legislatura on, en qualsevol cas, es presentaran altres partits amb estratègies i lideratges independentistes dirents a la d’ERC i veurem la capacitat i el suport “reals” que aquests poden tenir.
Salutacions.