Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

26 d'abril de 2014
2 comentaris

Sobre el linxament de Carles Mañé i la impunitat de la catalanofòbia

Carles Mañé Marimon és un home de Calafell que ha twittejat un comentari moralment reprovable en relació a la mort de quatre militars espanyols víctimes d’un accident d’helicòpter. Ell mateix ha demanat públicament perdó als familiars dels finats per les seves paraules i haurà de comparèixer davant la justícia atès que així ho ha demanat la Defensora del Poble, Soledad Becerril.

 

La manca puntual de seny d’aqueix català emprenyat està essent utilitzat pels mitjans espanyolistes -la brunete mediàtica i els col·laboracionistes provincians del Diari (español) de Tarragona, que hi ha dedicat dugues pàgines consecutives- per criminalitzar els independentistes catalans, elevant aqueix fet personal i puntual a  una conducta sistemàticament planificada contra els símbols i els representants de la unitat d’Espanya.

Carles Mañé està rebent la desqualificació general -també dels seus veïns i de les entitats sobiranistes- pel seu mal pas i s’haurà de sotmetre al veredicte judicial que establirà la sanció que s’escaigui a la seva actuació. La sobredimensió mediàtica del cas contrasta amb la impunitat que els mateixos mitjans que en fan escarni atorguen a d’altres casos en els quals els ciutadans catalans són els agredits pel simple fet de mostrar la seva catalanitat -el xicot de Cadaqués colpejat presumptament per agents de la policia espanyola a la final del Barça-Madrid a València, n’és una mostra-.

La realitat és que els defensors de la causa de la independència de Catalunya s’esmercen per evitar fets aïllats com el protagonitzat per Carles Mañé mentre que els partidaris de la continuïtat de l’ordre espanyol no se n’estan d’amenaçar impunement en recórrer a la violència (la ulsterització del país) per tal d’evitar-ho.  No hi ha hagut apel·lacions similars del costat català: l’aparició d’una pàgina de facebook denominada “Nova Terra Lliure” s’ha demostrat falsa i malgrat això ha estat emprada per imputar intencions agressives als independentistes en general.

Fins ara les manifestacions convocades per l’ANC són un exemple de civisme i aquí rau bona part del seu èxit: l’optimisme que desprenen, introbable del costat espanyolista. Una realitat que els estrategs del contra-independentisme malden per capgirar, siguem-ne conscients i actuem amb responsabilitat per la independència.
    1. Carles Mañé Marimon puede ser todo lo “catalán cabreado” que quiera, pero su cabreo no lo excusa de nada, como usted pretende presentándolo de esa manera. 
    2. No olvide que ha sido el mismo señor Mañé el que ha manchado la imagen del independentismo catalán, no los medios “españolistas”. Su comentario hubiera sido igualmete reprobable por la falta de respeto que supone aunque no hubiera ni mencionado a Cataluña. Pero ha sido él mismo el que no sólo se ha reído de las victimas de un accidente, sino que las ha acusado a ellas y al conjunto del Ejército de ser unos “salvapatrias” con intenciones de conquistar Cataluña. Si a este hecho que usted llama “aislado” se le añaden quema de banderas, pitadas al himno, al Rey, insultos a cualquiera opuesto al régimen de la ANC, o agresiones a políticos no independentistas, como hoy mismo se ha visto con Pere Navarro (en definitiva, si añade esta “conducta sistemáticamente planificada contra los símbolos y los representantes de la unidad de España”) ; es normal, entonces, que los independentistas catalanes dejen una imagen de fanáticos y violentos. No basta con ser pacíficos durante un 11 de septiembre. Hay que serlo todo el año.
    3. Es usted un hipócrita, por si no se ha dado cuenta. Con que usted mismo relea su escrito podrá comprobarlo. Acusa a unos supuestos medios “españolistas” de tomar un hecho “aislado” generalizar conclusiones. Acto seguido acusa a los “partidarios de la continuidad del orden español” (supongo que se refiere al orden de la democracia y la ley que todos los españoles, catalanes por supuesto incluídos, tienen derecho a elegir cada cuatro años) de ser los que recurren a la ulsterización.
  1. Nunca había leído tantas imbecilidades seguidas, generáis odio y esperáis aplausos, no paráis ni tras el fracaso del circo del 9N.
    A ver cuánto tardáis en borrarlo…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!