Avui fineix el semestre durant el qual José Luis Rodríguez Zapatero ha estat president de torn de la Unió Europea, i ho fa amb un balanç negatiu en tots els terrenys.
Econòmicament, el Regne d’Espanya és el principal problema de la Unió Europea amb un endeutement molt més rellevant que el de Grècia o Portugal, generat precisament per l’administració estatal no pas per les autonomies o els ajuntaments a qui el govern central vol fer pagar els costos de la crisi. Cap mesura de reforma estructural afectant els serveis generadors del dèficit (AVE, aeroports, ports, centralisme administratiu….) ha estat adoptada pel president Zapatero. El turisme i la construcció continuen essent les apostes prioritàries en detriment d’altres alternatives i del sector financer només s’ha aprofitat la crisi per absorvir les caixes catalanes i valencianes dins el sistema bancari espanyol.
Però políticament és on les perspectives del Regne d’Espanya són encara més incertes ja que l’integrisme d’estat que impregna la involució que viu el règim l’aboca a conflictes de llarga durada tant a Euskal Herria com a Catalunya. Flandes i Escòcia tenen encaminat un futur encaix nacional dins de la Unió Europea, en canvi res d’això s’albira al laberint ibèric: Espanya serà el principal problema polític europeu a curt termini. De la capacitat de lideratge del sobiranisme cívic i polític català dependrà que d’aquesta crisi en sorgeixi la nostra oportunitat com a poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!