Enguany la festivitat de Sant Jordi ha estat com un raig de llum enmig de les tenebres de la crisi i les condicions colonials que el poder espanyol imposa al nostre poble.
Una festa plàcida, centrada en la cultura que és la forma més constructiva d’afirmació nacional a la catalana manera. Certament, també les reivindicacions més punyents, tipus ¨Espanya ens roba¨o ¨No vull pagar¨, han estat presents arreu del país. Però em sembla que avui ha estat una diada on la independència era al rerefons de les actituds personals i col.lectives. Així m’ho ha paregut veient l’ambient de la plaça Mercadal de Reus i a la Rambla de Tarragona, on milers de ciutadans signaven els fulls de “Defensem l’escola en català”, per exemple, conscients de l’ofensiva espanyolista contra la llengua catalana i lluïen el llaç amb les quatre barres. Sant Jordi sempre és, i enguany amb més motiu, la festa de l’esperança.