La diada de Sant Jordi d’enguany arriba envoltada d’un seguit d’esdeveniments polítics d’excepcional rellevància: l’atorgament de creus de Sant Jordi als Borbons (per persona interposada), la campanya de suport a Garzón promoguda des del Govern, (principalment per ICV) i el panegíric oficial a Juan Antonio Samaranch arran del seu traspàs.
Post Scriptum, 27 d’abril del 2010.
Significativament la figura de Samaranch ha estat blasmada -per connivència amb els casos de nepotisme al COI i per la seva trajectòria franquista- per la premsa anglosaxona, habituada a la democràcia, i elogiada per la de Rússia i Xina, estats totalitaris on els mitjans de comunicació són una`prolongació del poder. TV(E)3 i la premsa addicta a l’ordre espanyol i autonòmic s’han comportat com ho fan els informatius de Moscou i Beiging. També la totalitat de la “nomenklatura” autonòmica ha tancat files davant el fèretre de l’il·lustre franquista, equiparat pel mateix president Montilla amb un català demòcrata i universal com Pau Casals, inclús els independentistes del règim que han anat a votar el 25-A com si res.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!