Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

30 de gener de 2024
0 comentaris

Rellegint Karl Popper

He enllestit la lectura de l’autobiografia intel·lectual de Karl Popper, (1902-1994) “Busqueda sin termino”, (Editorial Tecnos, Madrid, 1977), i hi he trobat algunes notes clarificadores sobre la seva obra mestra “La societat oberta i els seus enemics”, per exemple que la volia titular “Falsos profetas: Platón-Hegel-Marx” (pàgina 152). També exposa el seu propòsit: “Yo pensaba que la libertad habría de convertirse de nuevo en un problema central, especialmente bajo la renovada influencia del marxismo y la idea de “planificación” (o dirigismo) a nivel mundial; y así estos libros iban a significar una defensa de la libertad contra las ideas totalitarias y autoritarias, y una advertencia contra los peligros de las supersticiones historicistas” (pàgina 153).

En poques ratlles resumeix la contradicció entre llibertat i igualtat: “Durante años permanecí siendo socialista, incluso después de mi rechazo del marxismo; y si pudiera haber una cosa tal como el socialismo combinado con la libertad individual, serguiría siendo socialista. Porque no puede haber nada mejor que vivir una vida libre, modesta y simple en una sociedad igualitaria. Me costó cierto tiempo recomocer que esto no es más que un bello sueño; que la libertad es más importante que la igualdad; que el intento de realizar la igualdad pone en peligro la libertad, y que, si se pierde la libertad, ni siquiera habrá igualdad entre los no libres” (pàgina 49).

Discrepo del seu capteniment antinacionalista, (no aplica a aqueixa qüestió el mètode crític que pregona), quan afirma absolutament: ·”Todo nacionalismo o racialismo es un mal, y el nacionalismo judío no es una excepción”, (pàgina 142). Mai va posar els peus a Israel.

Dissortadament, els seus anhels són avui més necessaris que mai atesa la ressurgència dels totalitarismes comunista i islamista. I també per combatre el wokisme anti-occidental avui en voga emprant el mètode de crítica racional basat en el contrast pràctic de tot plantejament: “En esta actitud va implícita la toma de conciencia de que siempre tendremos que vivir en una sociedad imperfecta” (pàgina 155).

I, sobretot, aqueixa reflexió plenament actual: “Una de las principales argumentaciones de “La sociedad abierta” está dirigida contra el relativismo moral. El hecho de que los valores o principios morales puedan estar en pugna no los ivalida. Los valores o principios morales pueden ser descubiertos, e incluso inventados. Pueden ser relevantes para una situación dada, e irrelevantes para otras situaciones. Pueden ser accesibles para algunas personas, e inaccesibles para otras. Pero todo esto es muy distinto del relativismo; o sea, de la doctrina que postula que no puede ser defendido ningún conjunto de valores” (pàgina 155).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!