Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

30 de gener de 2024
0 comentaris

Rellegint Karl Popper

He enllestit la lectura de l’autobiografia intel·lectual de Karl Popper, (1902-1994) “Busqueda sin termino”, (Editorial Tecnos, Madrid, 1977), i hi he trobat algunes notes clarificadores sobre la seva obra mestra “La societat oberta i els seus enemics”, per exemple que la volia titular “Falsos profetas: Platón-Hegel-Marx” (pàgina 152). També exposa el seu propòsit: “Yo pensaba que la libertad habría de convertirse de nuevo en un problema central, especialmente bajo la renovada influencia del marxismo y la idea de “planificación” (o dirigismo) a nivel mundial; y así estos libros iban a significar una defensa de la libertad contra las ideas totalitarias y autoritarias, y una advertencia contra los peligros de las supersticiones historicistas” (pàgina 153).

En poques ratlles resumeix la contradicció entre llibertat i igualtat: “Durante años permanecí siendo socialista, incluso después de mi rechazo del marxismo; y si pudiera haber una cosa tal como el socialismo combinado con la libertad individual, serguiría siendo socialista. Porque no puede haber nada mejor que vivir una vida libre, modesta y simple en una sociedad igualitaria. Me costó cierto tiempo recomocer que esto no es más que un bello sueño; que la libertad es más importante que la igualdad; que el intento de realizar la igualdad pone en peligro la libertad, y que, si se pierde la libertad, ni siquiera habrá igualdad entre los no libres” (pàgina 49).

Discrepo del seu capteniment antinacionalista, (no aplica a aqueixa qüestió el mètode crític que pregona), quan afirma absolutament: ·”Todo nacionalismo o racialismo es un mal, y el nacionalismo judío no es una excepción”, (pàgina 142). Mai va posar els peus a Israel.

Dissortadament, els seus anhels són avui més necessaris que mai atesa la ressurgència dels totalitarismes comunista i islamista. I també per combatre el wokisme anti-occidental avui en voga emprant el mètode de crítica racional basat en el contrast pràctic de tot plantejament: “En esta actitud va implícita la toma de conciencia de que siempre tendremos que vivir en una sociedad imperfecta” (pàgina 155).

I, sobretot, aqueixa reflexió plenament actual: “Una de las principales argumentaciones de “La sociedad abierta” está dirigida contra el relativismo moral. El hecho de que los valores o principios morales puedan estar en pugna no los ivalida. Los valores o principios morales pueden ser descubiertos, e incluso inventados. Pueden ser relevantes para una situación dada, e irrelevantes para otras situaciones. Pueden ser accesibles para algunas personas, e inaccesibles para otras. Pero todo esto es muy distinto del relativismo; o sea, de la doctrina que postula que no puede ser defendido ningún conjunto de valores” (pàgina 155).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!