Els motius aduïts pels convocants del 29-M encara són vigents, la política del govern Rajoy no s’ha modificat gens arran de la vaga i inevitablement les mesures que haurà d’adoptar encara seran més dràstiques i impopulars. Per a què ha servit doncs la vaga ? A la vista dels nuls resultats la conseqüència lògica és no caure en els mateixos errors de Grècia on se n’han fet set de vagues generals sense que la situació del país hagi millorat.
La sortida de la crisi només pot ser política, però com assenyala Xavier Sala i Martin a l’apunt del seu ¨España ante el abismo¨ el govern Rajoy és incapaç de liderar un canvi estructural que deixaria en evidència la irracionalitat econòmica sobre la qual es sustenta l’ordre estatal. L’espoliació dels Països Catalans, el menyspreu a l’economia productiva i la concentració de recursos a la megalòpolis madrilenya formen un cercle viciós que el PP no pot, ni vol, trencar.
Així les coses, la paralisi de la classe política catalana estancada en la reclamació d’un pacte fiscal impossible no té cap justificació. El govern de la Generalitat hauria de proposar al país un pla de sortida de la crisi amb mesures estratègiques de caire polític i econòmic orientades a dotar el poble català d’un estat propi. Anar a remolc d’un tren espanyol sense conductor no duu enlloc, només a l’accelerada desestabilització col·lectiva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!