La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) ha renovat la junta i ha tancat la crisi que l’ha paralitzat durant el darrer any i mig.
Amb aquesta decisió s’obre una nova etapa en la qual la PDD pot recuperar el paper de lideratge del conjunt d’entitats cíviques independentistes que havia assolit arran de l’èxit de la manifestació convocada, amb el lema que li dóna nom, el 18 de febrer del 2006. Més enllà de les persones que han protagonitzat les divergències al si de la PDD hi ha hagut en aquests mesos una confrontació entre dues concepcions estratègiques contraposades: l’obertament independentista i la que pretenia aplegar també els partits autonomistes favorables teòricament al dret d’autodeterminació.
La primera línia és la que, finalment, ha obtingut el consens majoritari. Queda enrere la contradicció de veure la PDD defensant l’Estatut vigent quan és una entitat nascuda per promoure efectivament el dret d’autodeterminació. Amb el pas donat amb l’elecció de la nova junta, no solament es clou una crisi organitzativa, sinó que es va configurant un pol independentista, cívic i polític, alternatiu als partits d’ordre que integren el subsistema autonòmic català.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bé Sr Ranyer.però quina es l’estratègia?Perquè es va aplegant gent i institucions de la societat civil i creix el nombre d’ independentistes..però falta saber que farem-I QUÈ ESTAREM DISPOSATS A FER-quan el Govern Espanyol de torn digui no a les peticions de la celebració del referendum final, el de veritat! per decidir vers la independència..Què farem…? un altre octubre del 34?.Amb quines organitzacions que puguin paralitzar- pacíficament esclar-el pais?.
Fa molta por , perquè sembla que hi juguem en comptes de creure’ns seriosament la consecució de la indepennència.Amb quines institucions com per. ex. els sindicats tant de treballadors com de la patronalhi comptem.?.
Si es tan amable faci-me’n cinc cèntims.
Jo segueixo a ERC perquè estant en contra de la política que es fa , confio en que sabrem des de dintre redreçar la situació.
Admiro el vostre entussiasme però crec que anem perduts tots plegats com si ens manqués profunditat,sentit comú… i només hi hagués que desig( Esclar que ja es alguna cosa pero no prou.
Sí ja sé que la política no es una planificació matemàtica però crec que hi manca fins i tot un esbos que sjgui creíble i engerscador.
Ah! i deixar-li clar a la gent que vulgui jugar la partida que això no es un joc de nens o adolescents i que la lluita serà molt dura i el compromís- ha de ser molt seriós i conscient.
Si hi té temps i ho considera d’interés…donc ja em respondrà.
salutacions.
jOSEP ALBERT