Ahir al capvespre, a la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat, va tenir lloc la presentació de l’obra col·lectiva “Pensament polític als Països Catalans, 1714-2014”.
Aquest volum conté les ponències i comunicacions presentades al congrés homònim celebrat a Lleida el setembre del 2006, organitzat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la Paeria. La publicació del llibre que les aplega ha estat coordinada per Enric Pujol i jo mateix i va veure la llum a la darreria de l’any passat editat per Pòrtic. L’acte va estar presidit pel Vicepresident de la Generalitat de Catalunya, l’honorable Josep-Lluís Carod-Rovira.
Totes les obres col·lectives tenen uns precedents que cal esmentar i meritar adequadament. En el cas que ens ocupa és de justícia mencionar l’obra coordinada per Albert Balcells “Pensament polític català del segle XVIII a mitjan segle XX” apareguda l’any 1988. L’any 2003, en una reunió entre Josep Termes, Miquel Sellarès, Joan Roy i jo mateix sorgeix la idea d’actualitzar i ampliar el projecte encapçalat per Albert Balcells. L’oportunitat de dur-la a la pràctica s’escau quan l’any següent sóc nomenat director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya. La meva estada al càrrec és breu, però suficient per a engegar la iniciativa de fer un congrés de pensament política català i difondre’n les conclusions. Amb Enric Pujol i Joaquim Albareda, que assumiren la responsabilitat de dirigir el CETC entre el 2005 i el 2006, la complicitat fou total i d’aquí vé la materialització dels treballs compartits amb ponents i col·laboradors que es concreten un aquest volum. Els comitè organitzador que feu possible el congrés de Lleida estava integrat per Josep Termes, Marc Leprêtre, Antoni Furió, Gustau Muñoz, Enric Pujol, Damià Pons, Pere Fullana i jo mateix.
El congrés es desenvolupà a partir de blocs temàtics i de les ponències que respectivament presentaren Antoni Simon (pensament català a l’alta edat moderna), Pere Anguera (federalisme i republicanisme), Ferran Toledano (conservadurisme i carlisme), Agustí Colomines (nacionalisme) i Albert Balcells (anarquisme i socialisme). A més, les ideològies emergents foren l’objecte d’anàlisi de Vicent Partal, Gustau Muñoz i Jordi Casassas amb sengles treballs de prospectiva que complementaven el caràcter eminentment historiogràfic de l’encontre.
Les meves paraules en l’acte d’ahir foren per agrair la participació de tots els estudiosos que van fer possible el congrés i la publicació de les aportacions de cadascú. I sobretot per proposar, com també feu Enric Pujol, la continuïtat de la tasca iniciada amb la convocatòria d’un nou congrés per tractar les tendències ideològiques que no foren suficientment abordades en el celebrat a Lleida. A més vaig suggerir que un dels objectius d’aquesta nova trobada hauria de ser la reflexió sobre la catalanitat mateixa, una realitat avui qüestionada a diferència del que succeïa fins fa gairebé cinquanta anys, quan les ideològies (fins i tot l’espanyolisme) donaven per suposada la catalanitat socialment existent que mantenia unes formes de vida, un monolingüisme i una mentalitat col·lectiva que ens singularitzaven com a poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!