Amb aquest títol està convocat un Congrés Internacional a celebrar els dies 19, 20 i 21 de març de l’any vinent, a Puigcerdà, Bellver de Cerdanya i Llívia.
El nucli impulsor d’aquesta iniciativa és el col·lectiu d’universitaris catalans -d’un costat i altre de la frontera franco-espanyola-aplegats al voltant de la revista Mirmanda (http://mirmanda.blogspot.com). L’objectiu és estudiar l’origen i la vigència de les fronteres interestatals arreu del món, i sobre la realitat nacional catalana en particular, des dels punts de vista polític, identitari i econòmic, entre altres aspectes d’aquest fenomen lligat a l’evolució dels estats en l’època moderna.
Post Scriptum, 18 d’abril del 2023.
L’editorial d’avui de Vicent Partal a Vilaweb encaixa amb el títol d’queix apunt: “El català no sap, o no hauria de saber, de fronteres. Els batlles nord-catalans que França jutjarà avui afirmen: “Ningú no ens impedirà de parlar la nostra llengua quan ens done la gana i on ens done la gana.” Eixa és l’actitud. Val la pena retenir-ne aqueix paràgraf:
“Durant molts anys molta gent del sud ha estat massa condescendent amb els catalans del nord, cosa que segurament els impedeix de veure la magnitud que té el canvi tan gros que s’esdevé en aquesta part tan substancial, important i imprescindible del nostre país. Però avui quatre batlles seran portats a judici per haver dignificat el català en sengles municipis. I aquesta repressió, per si sola, ja és o hauria de ser un senyal significatiu, una indicació per a tots de com avança la catalanitat al nord, mirant cap al futur. Perquè, com diu també el batlle d’Elna en el seu discurs, no és pas que ens toque de defensar la llengua dels avis, sinó que defensem la llengua dels néts. I en aquesta lluita, i amb aquesta convicció, no hi ha cap frontera, ni estatal, ni autonòmica, ni provincial, ni comarcal, cap frontera de cap classe, que els catalanoparlants puguem reconèixer ni acceptar.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!