Avui ha mort Francesc Candela, als setanta-cinc anys, a la seva Gandia natal. Era un patriota integral de la primera generació de fusterians. Home compromès tota la seva vida amb la causa de la llibertat i la nació catalana completa. Militant del PSAN des de la seva implantació al País Valencià l’any 1974, vaig tenir ocasió de conèixer-lo quan em vaig incorporar al partit l’any següent. Encara recordo aquella trobada a Vinaròs amb Josep Guia i Josep Lluís Blasco, els tres dirigents que donaren al PSAN l’impuls efectiu per assumir una pràctica política amb els Països Catalans com a marc de lluita per l’alliberament nacional.
Post Scriptum, 6 de maig del 2022.
Ahir, Llibertat.cat donava notícia d’aqueixa iniciativa: “La Comissió cívica del centenari de Joan Fuster reivindica la figura i el pensament polític de l’escriptor. Els objectius que persegueix aquesta comissió són: D’una banda, volem aprofundir en l’estudi del pensament polític fusterià i la seua vigència. La intencionalitat és clara, des del rigor i sense crear figures que no es corresponguen amb la realitat, actualitzar políticament Fuster per tal que siga un instrument útil a la construcció nacional dels Països Catalans. D’una altra, també pretenem popularitzar Fuster, que el rigor no siga sinònim de l’academització. Pretenem sacsejar l’actualitat al País Valencià i obligar a les forces polítiques i moviments populars a prendre partit o, si més no, encarar debats. I finalment, volem combatre les postures regionalistes, l’anomenada «tercera via», així com també els relats oficialistes que busquen descafeïnar Fuster.
Amb aqueixa finalitat han fet públic el Manifest commemoratiu del centenari popular de l’any Joan Fuster: Poble, País i Països:
“Escriptor, assagista i una veu a mig camí entre la literatura, el periodisme, la filosofia i la història. Referent intel·lectual i veu de la modernització valenciana durant la segona meitat del segle XX. Humanista convençut, nacionalista perquè l’obligaren a ser-ho i liberal addicte al Manifest. Joan Fuster i Ortells (1922-1992) va ser la mesura de tot un País. En el 100 aniversari del seu naixement, el 60 de la publicació de Nosaltres, els valencians i el 30 de la seua mort, convergim en aquest espai col·lectiu, organitzacions i persones amb un denominador comú: el convenciment que rescatar el pensament polític de Joan Fuster aquest 2022 és una contribució imprescindible per assolir la plena llibertat pel nostre poble.
En les darreres dècades, el país que va deixar l’escriptor ha vist retrocedir les minses conquestes democràtiques guanyades en una batalla tenaç per la justícia social i els drets nacionals. Tenim un país amb unes institucions autonòmiques sotmeses als consensos del 78, en què els beneficis d’uns pocs passen per damunt de la misèria de molts, el sotmetiment ha guanyat la partida a la sobirania i s’ha cregut que la voluntat era suficient sense prendre el poder. En aquest context polític, la virtut dels escrits de Fuster és que són capaços d’agitar consciències i alterar els fonaments d’un Estat que encara ens nega: Joan Fuster no va crear els Països Catalans, els va fer materialitzables com a marc democratitzador de tota una nació.
L’escriptor de Sueca va batallar contra l’autoodi, l’apatia i la folklorització a la qual volien condemnar el País Valencià. Va connectar comarques desvertebrades, va apuntalar la consciència lingüística i va donar vigència i condició de possibilitat a la construcció nacional d’uns Països Catalans que havien de tindre els interessos de les classes populars com a protagonistes. Per això, Fuster mai podrà ser una figura de consens: ni entre opressors i oprimits, ni entre explotadors i explotats, ni entre poble i elits.
Per aquests motius, trobem-nos en la defensa del català com a vehicle de connexió i cohesió del territori, assenyalem regionalismes de tota mena sense perdre de vista les particularitats com a expressió enriquidora de la nostra nació i unim-nos en la construcció del País Valencià i dels Països Catalans alhora per a retre el millor dels homenatges a Joan Fuster.
Perquè la de Fuster no és una figura imparcial d’un assagista que puga passar a la història sense remoure consciències. La persecució política, els atemptats feixistes contra sa casa o els intents d’esborrar-lo de la nostra història són els exemples més fidedignes que hi ha un sector de la nostra societat que sap molt bé quin és el grau de parcialitat de les tesis fusterianes.
No hi caben per tant homenatges pòstums des de l’acomplexament. Fuster va prendre partit pel seu poble i ara és l’hora que nosaltres prenguem partit per Fuster.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un blog com el teu, que rep centenars de visites cada dia, podria haver estat més explícit …