L’anunci del Govern espanyol preparant el terreny per presentar recurs davant el Tribunal Constitucional contra la llei de consultes populars per via de referèndum aprovada enguany pel Parlament de Catalunya coincideix a la mateixa setmana en la que -previsiblement- hom donarà per sentenciat l’Estatut.
Bloquejar la possibilitat de convocar un referèndum promovent dins de la legalitat, de forma indirecta, una consulta per l’autodeterminació del poble català condueix el conflicte jurídic i polític entre les aspiracions nacionals catalanes i l’ordre estatal espanyol a un carreró sense sortida. Enlloc d’emprar el dret per cercar solucions justes als conflictes (com s’esdevé en els països anglosaxons, per exemple), a l’Estat espanyol se l’utilitza des del poder establert per mantenir posicions de domini adquirides per la via fàctica.
El repte precisa de respostes intel·ligents i contundents: allò que no pot aturar el recurs del Govern espanyol és la recollida de signatures en suport a la ILP. Convertir aquesta campanya en actes públics d’afirmació democràtica i nacional és una alternativa, continuar amb les consultes locals sobre la independència n’és una altra. I fer-la a Barcelona, al cap i casal, precisament en la conjuntura que està vivint la ciutat, n’és encara una altra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I recollir signatures i compromís de votar a la coalició independentista que es presenti ara al 2010 pot ser una altra alternativa.
Jo veig la IP com un cul de sac semblant al final del Pla Ibarretxe.
La IP al capdevall és estatutària i l’estatut és una lei orgànica espanyola. Un mal camí per la Independència de Catalunya.