Les properes eleccions municipals previstes pel 22 de maig vinent adquireixen una rellevància especial dins del procés de canvis en el panorama polític català.
El declivi del PSC(PSC-PSOE) continuarà a nivell local on fa més de trenta anys que ha imposat un estil de govern als ajuntaments que evidencia clars símptomes d’esgotament. El PP no pot prendre’ls-hi el relleu perquè a Catalunya sempre han estat una força amb poca presència local. CIU serà la gran beneficiada -com al passat 28-N- d’aquesta conjuntura.
Però l’independentisme pot tenir una nova oportunitat per iniciar un nou cicle: Esquerra està en caiguda lliure com a referent polític però l’electorat i molts dels seus electes municipals són favorables a bastir candidatures unitàries. Solidaritat, força emergent, també hi hauria de ser favorable i fins i tot les CUP allà on sigui possible. Cal donar passos per a la creació d’un pol independentista renovat i amb voluntat majoritària capaç de disputar la majoria a CIU a mig termini, quan la seva adicció a l’autonomisme no doni més de si, i hagi d’engegar la “transició nacional” que propugna Artur Mas.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amb quin model de política municipal, Jaume?
Des de l’acció, més que des de les sigles. Però, tot i la proximitat de les municipals, cal esperar que Esquerra faci el seu procés renovador. A nivell local ho pot fer ràpidament si vol. Però ha de renovar el discurs i sobre tot el tarannà. I que es noti perquè sinó sembla que l’interès sobtat d’Esquerra per una unitat que ni somiava abans de les autonòmiques, és només una estratègia per salvar els seus mobles. Em diuen des d’altres partits que segons com anem amb Esquerra semblarà que la ballem amb un cadàver. Esquerra ha d’incorporar algunes actituds de Solidaritat per poder-se apuntar a l’embranzida i la il.lusió que aquesta ha aportat al món independentista. És el tarannà, senyors, que no la ideologia!