Ara mateix s’està disputant la pròrroga de la final de la “Copa del Rey” entre el Barça i el Madrid a la ciutat de València, un xoc simbòlic molt més enllà de la dimensió esportiva de l’esdeveniment.
El pols entre Barça i Madrid és dels pocs terrenys on encara la pugna és manifestament favorable a la catalanitat, ja que en els demès ordres la preeminència és desproporcionadament favorable als interessos espanyols. El supremacisme espanyol cerca la dominació absoluta i les mitjans de comunicació madrilenys així ho expressen diàriament. Si finalment els del Real Madrid s’emporten el trofeu dedicat a la glòria del seu rei ho celebraran com una victòria nacional. Serà una batalla guanyada en una lluita molt més llarga, simbòlicament dels quatre enfrontaments seguits entre ambdós clubs el d’avui té un efecte limitat a l’àmbit estatal, el matx transcendent serà la Champions davant els ulls de tota Europa. El mateix escenari on hem de guanyar la lluita política com a poble.
Prèviament al partit el president Mas, de la Generalitat de dalt, ha fet una visita a la ciutat de València per dinar amb empresaris i cercar complicitats en pro de l’eix mediterrani davant l’imminent decisió de la Unió Europea al respecte. El president Camps, de la Generalitat de baix, ha eludit l’encontre al·legant motius de salut. La qüestió de la llengua i de la recepció de TV3 al País Valencià ha estat en segon terme, ja que la prioritat és la situació econòmica. Res de profit en sortirà d’aquesta visita: el sucursalisme respecte de Madrid és dogma per a la classe dirigent provinciana del “Levante español” i no hi haurà complicitat amb els interessos estratègics catalans ni abans ni després del 22 de maig, ni de les eleccions espanyoles de l’any vinent. Mentrestant, ACPV és abandona a la seva “sort”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sols s’hi veien banderes españoles. Hi havia seguidors catalans. Una bona faena de Radio Televisión Española. NO era fàcil, però. Uns cracks !