Montserrat Tura ha estat escollida (pel sistema de cooptació) com a número dos de la llista del PSC(PSC-PSOE) per Barcelona (pendent de ser ratificada pel Consell Nacional del partit).
La seva designació es ven com un gest cara a l’electorat “catalanista” dels socialistes catalans, però realment el fet que Montserrat Tura acompanyi José Montilla al cap de cartell no altera en res el missatge de fons del PSC. L’ombra de Jordi Solé-Tura, un dels ideòlegs de l’espanyolisme contemporani impregna els plantejaments i les actituds adverses del socialisme espanyol contra l’independentisme català.
La confecció de les llistes seguint el mètode verticalista que caracteritza els partits d’ordre, la falta de projecte per Catalunya, la supeditació a les prioritats del PSOE, la complicitat amb les mesures d’espoli fiscal adoptades pels successius govern espanyols, són posicions estructurals del PSC que no es veuen alterades per la designació de Montserrat Tura, en la biografia de la qual no hi ha cap fet rellevant que la faci diferent de l’escola de quadres socialistes addictes a l’ordre establert (espanyol per suposat).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
hi estic totalment d’acord. Bona feina, Renyer!
Crec que badeu els que tenen l’esperança d’una rectificació a Can PSC. El PSC és ampli, plural, nombrós, però no n’ha tingut, no en té, i no en tindrà -tret de cas de situacions de canvi de paradigma polític dins la societat catalana, de modificar les seves coordenades polítiques.
El “sector catalanista” del PSC és com el “sector independentista” d’ICV: petit, mit vençut, sense força, ni empenta.
Ara per ara, i l’enfrontament Catalunya-Espanya, no farà més que consolidar tot això, no hi ha cap possibilitat de canvi en el camp de l’esquerra federalista. L’esquerra majoritària és això: federalista i punt, i n’està molt cofoïa de ser-ho.
Dic això perquè tots aquests debats a l’entorn d’aquest tema són prescindibles, es troben fora de lloc.
Pere Meroño