“La destruction des Juifs d’Europe”, de Raul Hilberg, Gallimard, París, 2006.
Raul Hilberg, nascut a Viena l’any 1926, fou testimoni de la persecució dels jueus a la seva terra natal, combatent de l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica durant la Segona Guerra Mundial i historiador de l’Holocaust des de l’any 1948. La primera edició d’aquesta obra aparegué l’any 1961 en anglès i a Nord-Amèrica, posteriorment ha estat traduïda a molts idiomes (no pas al català) i ha estat objecte d’una revisió i actualització constant per part del seu mateix autor. En castellà existeix una versió de l’any 2006, publicada per l’editorial Akal. He preferit, però, recomanar la darrera edició apareguda, la de l’editorial francesa Gallimard per ésser la més completa.
Hilberg traça una panoràmica històrica de la persecució dels jueus d’Europa i en diferencia tres etapes a partir d’una data cabdal: a començaments del segle IV de l’era cristiana l’emperador romà Constantí adopta el cristianisme com a religió d’estat, esdevenint la religió veritable i única. A partir d’aquest moment la conversió, l’expulsió i l’aniquilació seran les fases històriques que marcaran el destí dels jueus europeus fins arribar a l’extermini nazi. La complexitat de les causes que menaran a la pràctica desparació dels jueus en terra europea està analitzada amb un alt grau de minuciositat i rigor que fan d’aquest llibre una obra incontestable.
Convé divulgar obres com aquesta per mantenir viva la memòria col·lectiva dels pobles d’Europa i la seva actitud envers els seus conciutadans jueus durant la persecució nazi i en l’hora actual per tal que les repercussions del conflicte palestino-israelià no derivin en noves persecucions. La banalització de l’holocaust perpetrat pels nazis i els seus col·laboradors és una ofensa a la memòria de les víctimes i una amenaça als seus descedents. “Le Monde” informava que el proppassat 26 de desembre en un teatre de París el còmic Dieudonné convidava a la seva gala a Robert Faurisson, condemnat reiteradament per negar el genocidi dels jueus a mans dels nazis. En el moment culminant de l’acte un actor habillat de presoner de camp de concentració nazi, amb l’estrella de David cosida al pit inclosa, feia lliurament del guardó a l’impostor Faurisson entre els aplaudiments del públic assistent entre el que s’hi trobava Jean Marie Le Pen, dirigent del Front National, i Ginette Skandrani, activista de la solidaritat amb el poble palestí. Sense arribar a aquest extrem, a casa nostra també es detecten actituds que neguen l’holocaust dels jueus alhora que qualifiquen com a tal la repressió de l’Estat d’Israel contra els palestins.
La veritat dels fets històrics, per molt costosa que sigui d’admetre, és imprescindible per resoldre els conflictes del present i no repetir les tragèdies del passat. Sortosament, avui per avui podem tenir accés a mitjans de comunicació que ens permeten (si volem) saber la realitat del que passa (a Palestina o al Darfur). Per reviure el passat hem de llegir llibres com el d’Hilberg.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Trobo totalment inoportú, en aquests moments, insistir en aquests moments en el tema de l’holocaust. Crec que cap demòcrata posa en dubte l’holocaust
jueu a perpetrat pels nazis.
De la mateixa manera, deixant de banda filies o fobies polítiques, en aquests moments, cap demòcrata hauria de deixar de condemnar les atrocitats de l’estat d’Israel amb el poble palestí.
És hora de treballar per la pau, no de distreure l’atenció del personal amb la ressenya d’un llibre publicat fa un parell d’anys, malgrat l’interès que pugui tenir com a document històric.