“Quatre líders tarragonins de la República i de l’exili”, de Josep M. Roig Rosich, Josep Sánchez Cervelló, Jordi Piqué Padró i Montserrat Duch Plana, Arola Editors, Tarragona, 2007.
Aquesta obra aplega les conferències que l’abril del 2006 el Consell Comarcal del Tarragonès va organitzar per commemorar el setanta-cinquè aniversari de la proclamació de la República a Catalunya, i a Tarragona en particular. Els quatre personatges de la Tarragona republicana d’abans de la guerra que centren l’exposició dels historiadors són: Antoni Rovira i Virgili (a càrrec de Roig Rosich), Marcel·lí Domingo (Sánchez Cervelló), Pere Lloret, l’alcalde del 14 d’abril (Piqué Padró) i Macià Mallol, empresari i home clau d’Acció Catalana (Duch Plana).
Tots ells compartien catalanitat, sentit cívic, caràcter il·lustrat i una concepció dels valors republicans oberta i plural com es va encarregar de glosar Heribert Barrera en l’acte de presentació del llibre. Recuperar la memòria del passat republicà i catalanista de la ciutat és un estímul pels que avui mirem de reviure l’esperit d’aquells prohoms d’una envergadura política i humana difícilment equiparable amb la societat actual.
És significatiu el vincle que uneix a tres dels biografiats: Mallol, Rovira i Lloret són membres d’Acció Catalana des de la seva fundació l’any 1922, una opció liberal que es desmarca del regionalisme de la Lliga i de les tendències radicals i socialitzants del republicanisme popular que acabarà convergint a ERC anys més tard. Els tres són patriotes units per una visió modernitzadora del catalanisme, clarament laica i oberta a un acord per federalitzar l’Estat espanyol a partir d’un règim republicà de nova planta.
No és cap casualitat que fos Macià Mallol un dels tres catalans que participen el 17 d’agost del 1930 en la reunió coneguda com a “Pacte de Sant Sebastià” (és a dir Donostia), junt amb Manuel Carrasco i Formiguera (d’Acció Catalana en aquella data) i Jaume Aiguader (d’Estat Català). Personalment no comparteixo l’admiració que Josep Sánchez Cervelló i Josep Lluís Carod professen envers Marcel·lí Domingo, en canvi sento predilecció pels altres tres: tarragonins, il·lustrats i patriotes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!