“Primer premi d’assaig independentista”, Editorial Dux, Barcelona, 2009.
El bon amic Josep Maria Vall, ànima de l’editorial Dux, em va lliurar un exemplar d’aquest llibre amb la sol·licitud de fer-ne una ressenya en aquest bloc. Prèviament al tractament del contingut del llibre faig la recomanació als organitzadors del certamen, l’associació cultural Sa Meua, que delimitin bé l’objecte de la convocatòria. No és el mateix l’assaig breu, que la prosa periodística. L’assaig parteix d’uns fets històrics sobre els quals l’autor desenvolupa una interpretació rigorosa i, entre altres coses, requereix una extensió suficient per poder desenvolupar els seus raonaments. Sense desmerèixer d’entrada aquesta iniciativa els textos que s’hi apleguen no poden ser considerats pròpiament assaig.
També no puc passar per alt que un dels autors classificats en primer lloc, Jordi Martí Font, no mereix ni pel text presentat, ni pel tipus d’escrits que habitualment publica, el tractament d’assagista. Només cal comprovar-ho llegint la distinció (mancada de tota fonamentació) que fa entre pàtria (dogma, mort, segons ell) i terra (espai lliure de debat) al redactat guardonat de títol “O ens recobrem en la nostra unitat….). Aquest individu, amb qui mai he intercanviat ni una paraula, és dels que habitualment compareix en aquest bloc per abocar-hi tota mena d’exabruptes, com a l’apunt “Contra el Pla Bolonya val tot ?”
En canvi, resulta gratificant la lectura d’altres dos autors ben classificats; Ricard Biel (de qui recomano l’article “Independentisme català espanyolista”, publicat el 18 de juny del 2008 a www.directe.cat). I Moisès Martí, amb uns interessants treballs (és nota que és psicòleg) titulats “Consumir i construir. El millor full de ruta” i “trets conductuals de l’autoodi i l’autoestima”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també m’he llegit el llibre i potser sí que els textos se’m fan curts, que són uns mini-assajos , però no estic d’acord en la consideració que fas dels autors: premies als amics i carregues contra qui t’insulta al bloc. Justament el text d’en Jordi Martí Font és un dels més decents al meu entendre.