“La cuinera catalana”, autor anònim, Cossetània Edicons, Valls, 2009.
Per Sant Jordi no m’agrada gens contribuir a l’èxit dels autors promoguts mediàticament i m’estimo més rebuscar obres d’escriptors novells, o bé llibres difícils de trobar. M’agrada també l’assaig polític però enguany no se’n ha presentat cap digne d’atenció (un símptoma més del baix moment que en tots els ordres viu el país). M’ha cridat l’atenció aquest llibre modest, d’autor anònim, que aplega receptes de la cuina tradicional catalana publicades en forma de facsímils a la Barcelona del 1851, que encertadament han reeditat els amics de Cossetània.
A través de l’obra de Jaume Fàbrega (també blocaire -“Bona vida” a Vilaweb- de lectura imprescindible) podem comprendre que la cuina autòctona catalana és una expressió de la forma de vida (i de la mentalitat) del nostre poble. Dignificar-la i divulgar-la és també un acte d’afirmació nacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser t’interessaria aquest, també: Les proclames de sobirania de Catalunya (1640-1939). Cases, Junqueras i Botran. Ed. Farell.
Salut i feliç lectura