“Discursos a la nació. De Catalunya Acció a Força Catalunya”, de Santiago Espot, Dux Editorial, Barcelona, 2009.
El mateix autor m’havia convidat personalment a la presentació del seu llibre, detall que agraeixo públicament, i lamento no haver excusat la meva absència per trobar-me de viatge en terres israelianes. Conec Espot de referències antigues i de coneixença personal recent quan vam participar conjuntament en un acte en favor de la constitució catalana organitzat a Berga el 6 de desembre propassat.El llibre és un recull de textos que marquen les etapes de la seva trajectòria política des dels inicis sota el mestratge de Carles Muñoz-Espinalt fins a l’actualitat quan presenta un nou projecte polític: Força Catalunya.
En síntesi el seu pensament prioritza l’alliberament nacional com a objectiu polític prioritari de la nostra comunitat nacional seguint una llarga tradició que arranca des de Macià mateix, passant per Nosaltres Sols, Josep Maria Batista i Roca i arriba desdibuixada fins als nostres dies. En els darrers quaranta anys el pes ideològic marxista entre les formacions d’esquerres catalanes ha estat aclaparador i determinant a l’hora de definir projectes polítics i estratègies de lluita. Hores d’ara aquesta hegemonia comença a estar qüestionada, fet que comporta automàticament l’anatemització dels postulants de la desvinculació entre socialisme i independència. Això no vol dir, prescindir del contingut social del projecte nacional, al contrari, l’opció per Catalunya o per Espanya comporta per si mateixa un arrenglerament de classes: els que es beneficïen de la dominació estatal per un costat i els que aspiren a veure reconeguts els interessos de la població autòctona per un altre.
El patriotisme català és políticament incorrecte, ahir mateix Carod l’assimilava a falta d’ideologia referint-se indirectament a l’article de Joan Carretero publicat dissabte a l’Avui. Quan, al contrari, sense patriotisme no hi ha independència possible i articular políticament aquest sentiment és avui la tasca prioritària dels independentistes ateses les limitacions evidents de l’independentisme econòmic desproveït de contingut patriòtic.
La iniciativa de Santiago Espot, Força Catalunya, és un símptoma més de la necessitat de noves formulacions polítiques en una hora crítica per Catalunya, quan fa fallida el sistema autonòmic i sense línies alternatives nacionalment coherents per obrir la via cap a l’estat propi. Discrepo en molts aspectes del discurs d’Espot però el respecto i el legitimo front als que des de la impostura d’una esquerra buida de contingut tracten de “frikis” patriotes honestos com els que han treballat positivament pel país en els darrers anys des de Catalunya Acció.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/130201