Jaume Renyer

Amb motiu de la mort de Pere Anguera he repassat algunes de les seves obres, entre les quals la seva aportació “El carlismo y los carlistas en Cataluña” dins l’obra col·lectiva que aplega les ponències de diversos especialistes en aquesta matèria a les “Primeras Jornadas de Estudio del Carlismo”, organitzades entre el 18 i el 21 de setembre de l’any 2007, a Estella, Navarra, pel govern d’aquella comunitat foral. L’encontre estava pensat per contextualitzar el fenomen carlí dins del conglomerat dels diferents moviments contrarevolucionaris sorgits a Europa durant el segle XIX.

Jon Juaristi, Hilaire Multon, Antonio Monteiro, Jean Meyer, analitzen els casos escocès, francès, portugès i mexicà, respectivament, a banda de que Fernando Molina i Francisco Javier Capistegui s’endinsen en el carlisme basc. Significativament, les contribucions dels experts de fora de l’Estat espanyol són publicades en l’idioma en el qual van ser escrites. En canvi, les dels ponents de les fronteres espanyoles endins apareixen tots en castellà, exclusivament, quan em consta que Pere Anguera sempre redactava els seus originals en català. Tot i això, el conjunt de l’obra és una panoràmica europea dels moviments socials contrarevolucionaris que resulta de lectura imprescindible per a copsar el xoc entre “progrés” i “reacció” al si del nostre poble.