Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

14 de desembre de 2013
1 comentari

Llibres (CXLVI)

“Haikus, tankas i colors”, Josep Lleixà i Fernández, Editorial Sunya, Barcelona, 2013.

 

Aqueix aplec poètic és la primera obra de Josep Lleixà, conegut també pel renom de “Fifo”, nat al Mas de Barberans el 1941, però des de fa molts anys afincat a Torredembarra on participa activament de la vida cultural i política de la localitat. El conec des de fa una colla d’anys, patriota de pedra picada, compartim militància a Solidaritat, home vital i innovador, bon conversador, l’he trobat avui venent els seus llibres a la plaça de la Font de la Torre. N’hi he comprat un exemplar, m’hi ha signat una dedicatòria afectuosament i en justa correspondència l’he llegit d’una tirada.

Ha començat amb aqueixa obra inspirada en la composició poètica tradicional japonesa (haika i tanka) característica per la seva brevetat i acompanyat per la il·lustradora Tere Navarro, reeixent a presentar un llibret de fàcil i encisadora lectura. Com ell mateix diu a la presentació: “Especialment la seva poesia té un regust melancòlic, trist, emprenyat, cosa que el fa decantar-se a escriure’n de temes eròtics amb tocs irònics per buscar el seu equilibri emocional”.

He triat un dels poemes per mostrar el seu estil, titulat “Haikus del silenci”:

Llum i silenci
al principi acoblats
font de l’univers.

El gran Silenci,
propicià sons, música
i harmonies.

Un bes silenciós
dels teus llavis he robat.
Hem fet música.

Sospir silenciós
i llum esmorteïda
preludi de l’amor.

Un vent silenciós
m’acarona la galta.
És un bes llunyà.

Post Scriptum, 21 de març del 2023.

Per celebrar el dia internacional de la poesia trio aqueixa del meu amic Josep Lleixà: Somnis des de la llunyania .

Es pot estimar un somni?
Es pot desitjar el caliu d’una abraçada?,
apropar-me als llavis llaminers entreoberts
que tu i jo volem mossegar-nos a la vegada?
Ets un somni que em fa estar despert
que em fa passar nits agitat, en vela.
A la negritud de l’habitació on dormo sol
apareixes tu com una deessa . Blanc el vestit
lleuger transparent que tot i la fosca et veig els pits.
Turgents , blancs amb dos botons negres, redons
que inviten a ser xuclats. T’apartes em vols fer patir.
És cert, el desig em domina, massa llum a la foscor,
vull agafar el meu somni que est tu, i compartir el llit,
fer l’amor com un foll desesperat amb una il·lusió tu,
que apareix i desapareix a caprici . I quan estic despert
estas molt lluny, i quan estas prop és perquè et somnio
Al demà al mati m’aixeco cansat feliç agitat.
Tu ja no estas en somni o realitat, ja has marxat
però els llençols amb olor a tu mullats d’amor
desfets, rebregats ha quedat, que ha passat?.
Ja refet del somni o realitat trobo el vestit blanc arrugat.
Que has compartit amor aquesta nit amb mi amor?’, o ho he somniat.?
10-3-14 Fifo – Josep Lleixà.

 

  1. El llegir un escrit tan elogios com el present es un motiu d’alegria i mes saben que el autores un bon amic que tot i el pasar del temps no s’oblida. Jaume Renyer ha sigut i es espill per mirar-me. Referent i exemple de moltes coses. La seva coherencia politica. El seu nivell cultural i juridic, i per damunt de tot, el seu concepte d’amistar que mai oblida. Moltes anecdotes per explicar, pero son nostres….. Jaume gracies. Seguirem lluitant… Josep

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!