Jaume Renyer

“HHhH”, de Laurent Binet, Edicions de 1984, Barcelona, 2011.

Aqueixa novel·la recrea l’atemptat de la resistència txeca que al juny del 1942 va matar Reinhard Heydrich, cap de la Gestapo, brac dret de Himmler i cap d’Eichmann, l’executor de la “solució final” contra els jueus. Els SS deien “el cervell de Himmler es diu Heydrich” (Himmlers Hirn heibt Heydrich), d’aquí el títol HHhH. És la primera obra de Laurent Binet, (Paris, 1972), que va guanyar l’any 2010 el premi Goncourt per a escriptors novells amb aqueixa reconstrucció dels prolegòmens i l’execució de l’atac contra un dels capitostos de l’estat nazi conegut per la seva crueltat.

La singularitat de l’obra rau en la descripció de la psicologia dels protagonistes del relat: els patriotes txecs i eslovacs i el jerarca nacional-socialista i les aportacions de collita pròpia que intercala en el text valorant personalment des de la perspectiva actual els fets que narra.  Especialment interessant és el tractament que fa de la personalitat de Heydrich, un nazi amb llaços familiars jueus per part de mare que esdevé el mes implacable genocida. També el lligam que estableix entre Heydrich i René Bousquet, el cap de la policia del règim de Vichy, assassinat al seu torn l’any 1993 a París. En resum, una bona contribució a la divulgació de la terrible idiosincràsia del nazisme ara que hom banalitza sovint el seu significat.