“L’exili català del 1936-1939. Noves aportacions”, Enric Pujol -coordinador-, Cercle d’Estudis Històrics i Socials, Girona, 2006.
Cada any quan arriba el mes de gener hom commemora la diàspora republicana catalana del 1939 amb tot d’actes de remembrança de persones i fets relacionats amb aquest episodi de la nostra història nacional. Aquesta obra col·lectiva coordinada per Enric Pujol aplega un seguit de treballs de recerca d’una sèrie d’estudiosos especialitzats en els diversos vessants que un fenomen així presenta. Ruben Doll-Petit hi tracta de l’exili dels “catalans de Gènova”, Francesc Roca pormenoritza el cas dels comunistes del PSUC, i Xavier Diez el dels anarquistes, entre altres aportacions.
Particularment hi vaig contribuir amb un treball titulat, “L’exili català del 1939: la transformació de les actituds dels partits d’esquerra davant la qüestió nacional”, que no passa d’ésser una aproximació a una problemàtica complexa encara lluny d’estar globalment estudiada. Per exemple, fins avui no hi ha cap monografia relativa a la trajectòria d’ERC entre 1939 i 1975. Heribert Barrera va tenir la gentilesa de criticar el meu estudi i així poder matisar algunes de les valoracions que jo hi feia quan, posteriorment, vaig tornar a tractar del tema a l’assaig “L’esquerra de la llibertat”. En síntesi faig notar el declivi del liberalisme, el republicanisme i el socialisme humanista desplaçats per una ideològia de substitució anomanada progressisme abstracte i refractari a la catalanitat.
Post Scriptum, 26 d’agost del 2013.
La meva contribució l’he publicat a aqueix apunt.