En certa manera és un intent d’enllaçar amb el republicanisme autòcton anterior a la guerra del 1936-1939 que fou estroncat per la dictadura franquista i no va ressorgir pas amb la restauració de la monarquia i l’estat autonòmic a partir del 1978. Els plantejaments que Baeta defensa obvien el llegat polític de Joan Fuster en uns termes excessivament simples: “Fuster va ser massa Fuster per als pusil·lànimes catalans. La nau que el suecà va voler cercar perquè pujaren els valencians no era tal, era una barca sense motor ni veles, ancorada al port per a fer espectacles teatrals. Si els catalans que diuen “bon dia”, no han sigut capaços, fins ara, d’embarcar-se en cap nau per anar a soles pel món, com anava a portar-nos a nosaltres, els valencians?” (pàgina 21).
Les tesis del llibre salven la figura de Joan Fuster però prescindeixen de les concepcions polítiques derivades del seu pensament que tenen, irrefutablement, una dimensió omnicomprensiva de la comunitat nacional catalana. En els mateixos termes les seves propostes se centren en un projecte republicà d’estat valencià, amb voluntat integradora de la ciutadania que viu entre la Sènia i el Segura. En tot cas, les seves aportacions hauran de ser tingudes en compte en el procés de canvi que s’està gestant al País Valencià quan es confirmi electoralment ben aviat el declivi de l’espanyolisme que ha malgovernat el país en l’etapa autonòmica.
Vaig tenir ocasió d’assistir a l’acte de presentació pública a la ciutat de València d’aqueixa iniciativa el 1 de desembre del 2009 i així ho vaig reflectir en un apunt d’aqueix bloc. Aquella fou un de les poques intervencions que vaig fer com a membre de la Directiva Nacional de Reagrupament Independentista abans que Carretero i els seus gregaris escenifiquessin la farsa que va liquidar un projecte que sorgia quan CIU no feia el plantejaments sobiranistes d’ara i ERC encara estava satel·litzada al voltant del PSC(PSC-PSOE).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!