jrenyer |
dimarts, 10 de novembre de 2009 | 21:44h
La plataforma republicana Sobirania Valenciana (www.sobiraniavalenciana.org) va emetre la següent declaració el darrer diumenge, dia 25, d'octubre del 2009.
El Darrer Diumenge d'Octubre al Puig és la prolongació reivindicativa i política de la commemoració històrica del 9 d'Octubre a València, el dia en què els valencians commemorem la instauració, des del 1239, del Regne de València en el mapa polític del món occidental. És una prolongció política i reivindicativa perquè en 1707 ens van esborrar d'aquest mapa i els sobiranistes valencians reivindiquem tots els anys, el darrer diumenge d'octubre, assolir un Estat lliure i sobirà, a Europa i el món.
Som un país ocupat, però no vençut. La nostra presència ací i la nostra determinació per assolir la sobirania valenciana, ho demostra. Occupants i col·laboradors s'afanyen perquè desistim de la nostra determinació. Ens emboliquen en les seues espúries regles de joc i ens volen amargar que la seua i única base jurídica per a la nostra condició de colònia espanyola és "el just derecho de conquista" i la prolongació, en el temps, del seu Estat d'excepció. Al País Valencià, ni Estat de dret, ni democràcia, encara que de manera encoberta: ocupació, domini i Estat d'excepció és el que tenim els valencians des de 1707. Com podem guanyar ?. Com podem alliberar-nos ?. Com podrem mobilitzar els valencians per assolir el nostre lloc al món, per assolir la Sobirania Valenciana ?.
1. Amb dirigents sobiranistes amb determinació per l'alliberament i disposats a fer front a la legalitat dels ocupants. Amb dirigents que es desempalleguen de la mentalitat d'esclaus i transmeten al poble vlencià l'orgull de ser homes i dones lliures en un País Valencià lliure i sobirà. Amb dirigents que plantegen amb nitidesa l'objectiu alliberador l'objectiu alliberador i assenyalen sense por els dominadors, els ocupants i els col·laboradors a vèncer.
2. Oferint a tot resident d'Oriola a Vinaròs -siga el que siga el color de la seua pell, la parla dels seus pares o la seua condició jurídica- un projecte de societat, comunitari i republicà, que li compene lluitar per ell i aplicar-lo en aquest territori de la Mediterrània Occidental que va del Sènia al Segura. Els residents d'Oriola a Vinaròs, només esdevindrem ciutadans valencians, si som reconeguts internacionlment, si assolim l'Estat Valencià, la República Valenciana.
3. Anant a la conquesta democràtica de les actuals intitucions colonial: el parlament colonial valencià iels ajuntaments colonials. I en guanyar-los, proclamar unilateralment l'acabament d el'Etat d'excepció i la proclamació de l'Estat Valencià, de la República Valenciana, creant un conflicte polític en Europa pel nostre reconeixement com Estat lliure europeu i per la repressió que patiran els representants sobiranistes conseqüents que 'enfronten a la legalitat dels ocupants.
4. Coordinar-nos amb els moviments d'alliberament i republicans del terminal Imperi del Regne d'Espanya.
Aquest és el full de ruta que els sobiranistes valencians republicans plantegem per organitzar el poble valencià per assolir l'alliberament i la independència del País Valencià.
Som un país ocupat, però no vençut. La nostra presència ací i la nostra determinació per assolir la sobirania valenciana, ho demostra. Occupants i col·laboradors s'afanyen perquè desistim de la nostra determinació. Ens emboliquen en les seues espúries regles de joc i ens volen amargar que la seua i única base jurídica per a la nostra condició de colònia espanyola és "el just derecho de conquista" i la prolongació, en el temps, del seu Estat d'excepció. Al País Valencià, ni Estat de dret, ni democràcia, encara que de manera encoberta: ocupació, domini i Estat d'excepció és el que tenim els valencians des de 1707. Com podem guanyar ?. Com podem alliberar-nos ?. Com podrem mobilitzar els valencians per assolir el nostre lloc al món, per assolir la Sobirania Valenciana ?.
1. Amb dirigents sobiranistes amb determinació per l'alliberament i disposats a fer front a la legalitat dels ocupants. Amb dirigents que es desempalleguen de la mentalitat d'esclaus i transmeten al poble vlencià l'orgull de ser homes i dones lliures en un País Valencià lliure i sobirà. Amb dirigents que plantegen amb nitidesa l'objectiu alliberador l'objectiu alliberador i assenyalen sense por els dominadors, els ocupants i els col·laboradors a vèncer.
2. Oferint a tot resident d'Oriola a Vinaròs -siga el que siga el color de la seua pell, la parla dels seus pares o la seua condició jurídica- un projecte de societat, comunitari i republicà, que li compene lluitar per ell i aplicar-lo en aquest territori de la Mediterrània Occidental que va del Sènia al Segura. Els residents d'Oriola a Vinaròs, només esdevindrem ciutadans valencians, si som reconeguts internacionlment, si assolim l'Estat Valencià, la República Valenciana.
3. Anant a la conquesta democràtica de les actuals intitucions colonial: el parlament colonial valencià iels ajuntaments colonials. I en guanyar-los, proclamar unilateralment l'acabament d el'Etat d'excepció i la proclamació de l'Estat Valencià, de la República Valenciana, creant un conflicte polític en Europa pel nostre reconeixement com Estat lliure europeu i per la repressió que patiran els representants sobiranistes conseqüents que 'enfronten a la legalitat dels ocupants.
4. Coordinar-nos amb els moviments d'alliberament i republicans del terminal Imperi del Regne d'Espanya.
Aquest és el full de ruta que els sobiranistes valencians republicans plantegem per organitzar el poble valencià per assolir l'alliberament i la independència del País Valencià.
Cada dia em penedisc més d'haver-me emprenyat amb Esquerra i pensar de no votar-la en les properes eleccions. Però veig que tot i no entusiasmar-me el segon Tripartit, va ser la menys roïna de les opcions, que almenys manté quotes de poder per a l'independentisme i manté allunyada una sociovergència que seria la mort de Catalunya. Quin engany, en què jo reconec que vaig caure, de tots aquells salvapàtries, des de Reagrupament fins a Catalunya Acció, que només són una colla de regionalistes principatins que no tenen ni puta idea ni interés en la nació fora de la seua comunitat autònoma. Ataquen Esquerra, que és l'únic partit que té implantació i voluntat nacional real, i ens venen ara amb aquestes idees de bombero-torero. Vergonya, cavallers!
Si anem a fer un cop d'ull a la història veurem que els Països Catalans com a tals no existien, Bé de fet, lúnic que tenien en comú era el rei. Cada territori tenia les seves pròpies institucions ja que eren tres estats independents, la Franja i la Catalunya nord no estaven separades de la resta. Per tant si podem parlar molt de Països Catalans, però no ens enganyem cada país ha de tirar cap allà on cregui i a la velocitat que pugui anar.
O un model d'Estat unic centralista?
O bé el model que proposava al text d'Estats catalans independents integrats a la UE, i junts en un Consell Català.
Jo ja he expressat la meva opinio. M'agradaria doncs saber la seva. Molts gracies en avançat per les seves respostes!
Jordi
PROPOSTA PER ALS PAÏSOS CATALANS
Catalunya o Països Catalans?
Nació catalana? Suposo que al darrera de totes aquestes propostes per a
la pregunta per la independència hi deu haver la qüestió dels Països
Catalans. Jo crec que El País Valencià i les Illes son part de la
nostra nació i per tant, voldria que també fossin independents al igual
que la Catalunya Nord i la Franja. Però quan veig el mapa sobre la
independència del nostre país i hi veig el País Valencià, les Illes, la
Catalunya Nord i la Franja em pregunto si fem bé. Exposo tot seguit
el per què d’aquest DUBTE:
Arribat el moment del referèndum els
observadors internacionals diran : Quin territori volen vostès que
sigui independent? A què es refereixen quan diuen « Nació Catalana »?
Si la resposta inclou tots els Països Catalans, que passaria si
aleshores des del País Valencià, per exemple, es digués : No, nosaltres
no la volem la independència. Des de Catalunya tindríem algun poder per
dir-los que han de votar? Seria lògic de fer això encara que les veus
allà fossin contràries? I que passaria si al final, encara que
acabessin acceptant de votar el resultat fos un no clar, i que alhora
evités un si en el conjunt dels Països Catalans? Hi haurà qui digui que
això està per veure, però el que ja està clar ara és que la situació al
País Valencià és ben diferent de la situació al Principat, i les
hipòtesis que acabo d’exposar son ben factibles. Qui pensi que al País
Valencià sortiria avui un si a la independència dels Països Catalans és
que no toca de peus a terra. I jo soc dels optimistes que creuen que al
Principat de Catalunya el resultat serà un si clar (tampoc exagerat,
però clar) i ja sabeu que la majoria pensa que la cosa aniria justa).
No és qüestió de ser més o menys patriota, és qüestió de realitats i
d'estratègia (L’explico a la fi del meu text). A les Illes, la Franja i
la Catalunya Nord, el problema és similar, si bé amb alguns matisos.
Trobo
bé que intentem explicar a la comunitat internacional que el nostre
país no és només Catalunya sinó els Països Catalans, que compartim una
mateixa llengua, cultura i història. Però trobo que després d’estendre
la ma a la resta de Països Catalans i observar la seva resposta
majoritàriament en contra, també s’hauria de tenir la maduresa de
reconèixer que la historia i les circumstancies que hem patit han
canviat el nostre país i que avui en dia el Principat és la única part
de la nostra nació que està en condicions de ser independent, i els hi
hauríem d'explicar també que ara per ara la independència la plantegem
al Principat de Catalunya. Vull remarcar la frase que vinc d’escriure «
part de la nostra nació », perquè és això el que em fa pensar que
l’estratègia dels Països Catalans és equivocada. Si ara intentem que
els Països Catalans siguin independents, i després que el País
València, les Illes, etc. ens diguin que ells no volen, acabem
llençant el referèndum vinculant només al Principat, estaríem dient que
hi ha una part de la nació que no ho vol però la resta si que volem ser
independents, i per tan,t al final votem només la part que si que volem
ser independents. Doncs per què no ho diem ara ja, que tot i haver-hi
els Països Catalans, és a Catalunya que volem ara la independència i on
volem el referèndum. Ho hem de fer des d'ara així, i no esperar a
corregir un cop veiem que el tema trontolla! Perquè el perill és el fet
que ens podrien dir que també hi ha una part dins el Principat que no
ho vol (la corona de Barcelona i ves a saber si la mateixa capital
catalana i tot!). Hauria de ser independent la resta del Principat
sense que la capital catalana hi fos? Naturalment que no! Hi ha qui pot
dir que tampoc ho pot ser sense la resta dels Països Catalans però a mi
em sembla que és diferent . Ho explico alhora que deixo també la meva
PROPOSTA :
Ja en la formació dels Països Catalans,
l’organització territorial va fer-se en regnes que s’organitzaven en
una mena d’Estat confederal de l’Edat Mitja. Tot un prodigi per
l’època! Aixi doncs, tot i tenir la mateixa llengua i cultura, ja en
aquella època es va apostar per aquesta divisió territorial. Crec que
avui hem de tornar a proposar una altra cosa nova com vam fer a l’Edat
Mitja. Crec que la millor manera de tornar a tenir uns Països Catalans
independents és que cadascun d’aquests antics reialmes s’independitzi
cadascú per la seva banda. Quan vulguin i com vulguin. No som ningú al
Principat per dir com ha de ser el País Valencià, ni un "no" del País
Valencià a la independència dels Països Catalans ha de condicionar la
independència del Principat. Si Catalunya pot ser independent ara
doncs millor : una part de la Nació catalana que és independent. Si les
Illes es volen independitzar tot seguit, doncs perfecte. Si el País
Valencià triga 40 anys a fer-ho, doncs diria que val més tard que mai.
I així tota la Nació catalana. Però aquell dia, qui diu que el País
Valencià voldria ser part dels Països Catalans? Les Illes Balears
voldrien ser governades des del Principat? Potser parlaríem que el
millor seria un Estat confederal per evitar aquests problemes... però i
si el model confederal només el volguessin al Principat i els
valencians no el volguessin? I si els valencians volguessin continuar
sent independents un cop aconseguida l’independència d’Espanya? Doncs
jo no hi veig el problema! Al igual que a l’Edat Mitjana es va optar
per un model gens centralista i gens absolutista per a garantir
l’equilibri dels diversos regnes catalans, si podem trobar un model que
permeti l’existència d’uns Països Catalans independents, millor que
millor. Ja he exposat una mica perquè crec que el model actual de
Països Catalans està abocat al fracas. La meva proposta és la d’uns
Països Catalans independents i separats els uns dels altres (com deia
abans, que cadascú sigui independent quan vulgui, quan estigui
preparat, sense condicionar a la resta), i un cop independents, tenir
una relació estreta a traves d’un organisme com el Consell Nòrdic dels
Països Escandinaus. En aquest cas es tracta de països amb llengües
diferents però amb una cultura molt similar i una historia de vegades
comuna. Per a nosaltres seria una mica diferent : països amb una
mateixa llengua, cultura i historia. Sense cap dubte en aquest Consell
Català hi podria haver Andorra: ningú en parla ara, però també hi ha
molta gent que demana que no oblidem Andorra als Països Catalans, però
algú creu que Andorra renunciaria a la independència arribat el moment
d’uns Països Catalans lliures? O preferiria simplement tenir una
relació ben estreta amb nosaltres a traves d’un Consell Català?... Ja
se que Andorra te una historia diferent, però tampoc sabem que hauria
passat als Països Catalans si Espanya no ens hagués envaït. Potser els
diferents regnes haurien amistosament volgut separar-se igualment i ara
tindríem el model que vinc de proposar! I l'Alguer? doncs encara que
posem per cas que no s'independitzés mai com a ciutat-Estat, podria
formar part d'aquest Consell Català, de cooperació entre els diversos
Països Catalans.
Dic tot això perquè em preocupa el moment en
que arribarem a aquest dilema. Em preocupa que no hi sapiguem donar una
resposta convincent, que la comunitat internacional prengui com poc
seriosa, i que els espanyols i unionistes l’aprofitin per atacar-nos.
De fet ja han començat (un text de l’altre dia a El Periodico ja
començava a posar el dit al tema). Em preocupa sobretot que arribat el
moment hi hagi gent que encara titlli de poc patriota a qui proposi que
ara és el torn per al Principat de Catalunya únicament, i que hi hagi
motiu de divisió altre cop. Ja ho he dit abans. No és qüestió de
patriota o no (a mi ningú em pot dir ni ara ni mai de no ser patriota,
etc, etc. això que li quedi a tothom ben clar) és qüestió de ser
conscients de la realitat i d’actuar amb intel·ligència. Qualsevol punt
feble serà aprofitat per l’enemic, i ens farà perdre punts davant la
comunitat internacional. I aleshores ni Països Catalans, ni Catalunya,
ni res de res.
En resum : Crec que és el moment per a una
CATALUNYA INDEPENDENT. Els Països Catalans ja ens retrobarem com a
estats independents a l’Unió Europea i en un CONSELL CATALÀ a l’Estil
del Consell Nòrdic quan cadascun dels territoris dels Països Catalans
ho decideixi. Ara vull que ho decidim al Principat de Catalunya, que és
on ja estem preparats.
Nota : Encara que s’acabi apostant per la
formula de Països Catalans, i encara que cregui que no es la formula
adequada pel que acabo d’exposar, SEMPRE HI DONARÉ SUPORT, COM A
PATRIOTA CATALÀ QUE SOC. Jo no faré com aquells que diuen : « Jo no
voto a favor si no s’inclouen tots el Països Catalans ». Sempre
endavant i sempre tindré un SI per la llibertat de Catalunya!
Salutacions!
Espero els vostres comentaris. Crec que és un debat que no pot trigar
més. No podem canviar l'estratègia més tard. Tot ha de quedar clar des
d'ara.
Jordi
La confusió que hi ha és entre nació política i nació cultural. Els PPCC són una nació cultural molt homogènia comparada amb d'altres (occitana, kurda) però políticament tenen una diversitat difícil de lligar. Els neerlandesos són una nació cultural amb algunes institucions comunes però políticament Holanda va per un costat i Flandes per l'altre. No qüestionen que siguin una nació cultural però sí política. En un futur, qui sap, poden reunificar-se.
Condicionar la llibertat política d'una part de la nació cultural a la llibertat del tot seria un maximalisme qüestionable.
Renunciar a la unitat cultural dls Països Catalans en el cas de la independència de Catalunya seria un suicidi.
http://www.valencianisme.com/forums/viewtopic.php?p=67865#67865
Que bo!
Però, al cap i a la fi, no em sorprèn tant trobar-me un català tan ben
informat i amb un pensament tan lúcid i encertat. Quan vaig a Catalunya
de visita i parle amb catalans, ja observe que aquestos pensen. El
problema és que si només lliges els mitjans de comunicació controlats
per l'espanyolisme, pots arribar a pensar que tots els nacionalistes
catalans no tenen ni idea d'estratègia. La realitat és però que els
mitjans de comunicació espanyolistes difonen les idees dels sectors
dels nacionalismes perifèrics que menys possibilitats tenen de tindre
èxit i amaguen discursos com aquest que ens ha penjat Victor.
No ho dubteu ha estat Carretero el que ha remogut el terra. Fins ara tot es movia en una barreja etno-cultural-política en que amb 'grans afirmacions' els espanyols estaven la mar de tranquils...
La cosa ara a partir d'ara, ha canviat...
Fins i tot l'MDT vol fer, per fi, política, s'han adonat que la cosa ara va de debó...
Felicitats per les teues reflexions...
Entreu en aquest escrit:
http://www.republicavalenciana.org/article/bases-teoriques-per-a-desenvolupar-una-estrategia-per-arribar-a-la-unio-politica-dels-pais
www.republicavalenciana.org
www.sobiraniavalenciana.org
Em fa content veure que des del País Valencià hi ha gent que veu bé el que he escrit més a dalt, tot i que hi hagi alguna gent a Catalunya que pensi que amb el que dic traixo a la Nació catalana, perquè deixo el País Valencià de banda. Res més lluny de la realitat. Precisament perquè vull uns Països Catalans lliures, he escrit el que he escrit, perquè crec que és un model més vàlid que el model que, potser per inèrcia, ens fa pensar en uns Països catalans com un Estat únic i que s'independitza tot junt.
Crec que el problema rau, en la confusio dels conceptes Nacio i Estat. Potser 300 anys amb els espanyols ens han fet confondre els termes. Els espanyols sempre han pensat que Estat espanyol = Nacio espanyola (caldria dir castellana de fet!), i no pas que l'Estat espanyol estés format per diverses nacions. A mi m'és igual que no ho entenguin perquè de totes maneres no vull formar part de l'Estat espanyol! Però el problema és que hi hagi gent a Catalunya que ho confongui. Si entenem que Nacio i Estat són dos conceptes diferents (sinó, estaríem pensant com els espanyols), no hauríem de tenir cap problema en veure que la nostra nació, la Nació catalana, pot estar formada per diversos Estats. Si aquests Estats volen un dia confederar-se o quedar-se independents per autogestionar-se i trobar-se en aquest Consell Català (com explicava al text), serà una decisió a prendre i on el concepte de sobirania entrarà en joc, de la mateixa manera que entra en joc en moltes altres situacions com quan parlem d'estar a la Unio Europea (graus de sobirania: cedim una part de sobirania, en favor de la UE). Serà doncs un debat necessari a fer. De fet, i parlant de la Unio Europea, estrategicament, potser estaria millor de ser tres Estats aliats, i no pas un de sol (?).
Per tant, i sempre segons la meva opinió (m'agradaria saber la de molta més gent, entre ells Jaume Renyer, i que hi hagués tot un debat, de cara a saber afrontar aquest moment ineludible que hi haurà quan encarem la recta final de la independencia i ens demanem sobre els Paisos Catalans), em pregunto si tant costaria dir que dels Països Catalans que formen la Nació Catalana, per les circumstàncies (...), Catalunya és qui llença ara un referèndum d'Autodeterminacio per esdevenir un Estat independent, amb el desig que la resta dels Països Catalans també ho facin en un futur proper, perquè la Nació Catalana torni a ser lliure. I a partir d'aquí, debatre com aquests Països Catalans es poden organitzar un cop independents: Confederació? Consell Català? ...
Salut i DEBAT!
El que tu dius: "La meva proposta és la d’uns
Països Catalans independents i separats els uns dels altres (com deia
abans, que cadascú sigui independent quan vulgui, quan estigui
preparat, sense condicionar a la resta), i un cop independents, tenir
una relació estreta" tan estreta com sigui possible !!!
És bo i molt necessari que aprofundim aquest diàleg entre tots els patriotes dels PPCC.
Fem-ho abans no arribi l'hora de la Independència.
-----------------
Mai. quan es comença un procés de cessessió se sap com quedaran les coses, quins territoris reixiran i quins no.
La Nació Catalana ha de fer costat als seus territoris de frontera.
Caldrà encertar l'estratègia.
Salvador Molins des de Berga (Membre i Conseller de Catalunya Acció)
----------------
Llegiu l'escrit de Juan Manuel Rodríguez a la web de Catalunya Acció.
http://juroval.blogspot.com/2005/08/pasos-catalans-visualitzar-el-model.html
No vull molestar a ningú però cal ser just i precís. El pensament independentista i l'orientació estratègica de Reagrupament procedeix en gran part de Catalunya Acció. I és a partir de la Presentació de Força Catalunya de Catalunya Acció quan Reagrupament decideix prendre esbranzida. Dijous es presentava Força Catalunya i el dissabte sortia a la llum el famós article de Carretero que precipitaria la sortida de Reagrupament del si d'Esquerra. Abans que Carretero, Renyer abandonaria l'esmentat partit. Moltes coses es van precipitar des d'aleshores.