I realment el plantejament és d’allò més divertit. Un divertimento que provoca la reflexió.
Fruit de la prolífica imaginació de l’autor, l’obra dibuixa un panorama d’Europa en el qual la confederació de pobles liderada per Catalunya ha bastit un imperi que abasta des de la Borgonya i la Provença a la Mossaràbia (l’actual Castella), incloent totes les illes euromediterrànies. Això és així perquè la batalla de Muret, (1213), ha estat guanyada de forma aplastant per les hosts del rei Pere, esmicolant l’exèrcit franc i reduint aqueixa nació a un estat satèl·lit.
En un article al diari El Punt l’estiu passat ja resumia en forma de reflexió política les conseqüències reals d’aquella derrota, Castella i França van consolidar el seu ascens a la condició de nacions de primera categoria a escala europea a costa del declivi de Catalunya iniciat a Muret i han imposat brutalment fins avui la seva hegemonia a tots els territoris de l’antiga confederació catalano-aragonesa.
La imaginació narrativa reflecteix també, sota la capa d’un trellat amorós, conspiratiu i un punt futurista, qüestions geoestratègiques ben actuals, invertint però els papers: els catalans són l’èlit dominant d’un estat opressors que empra tots els mitjans de coacció al seu abast per tal d’impedir a qualsevol preu l’alliberament de la minoria mossàrab sotmesa i saquejada des de fa segles. Invertint la realitat del conflicte actual entre el poble català i l’ordre estatal espanyol, la novel·la d’Hèctor López Bofill ofereix elements de reflexió ben punyents descrits, a més, de forma amena.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!