Jaume Renyer

“O extraordinario mundo da Ora Maritima”, Xoán Bernárdez Vilar, Tórculo Artes Gráficas, Vigo, 2013.

Aqueix llibre és el resum de la tesi doctoral de l’historiador gallec Xoán Bernárdez Vilar (Marín, 5 d’abril del 1936) que també és escriptor i assagista en llengua gallega. La investigació de l’autor consisteix en la identificació i visita de les costes descrites al llibre “Ora Maritima”, un text redactat pel romà Rufio Festo Aveno l’any 372 i imprès a Venècia l’any 1488, en base als informes d’un navegant grec que visqué dos mil anys abans. La descripció dels accidents geogràfics, els ports i les ciutats estan acompanyats de medicions estimades segons les jornades de navegació entre uns i altres han estat interpretades de molt diferent manera pels nombrosos estudiosos que han  obert múltiples línies d’investigació. 

El relat original només s’ha conservat fragmentàriament i ha estat objecte de controvèrsia entre els historiadors especialitzats en la matèria. Xoán Bernárdez hi aporta la seva interpretació fonamentada en llargs anys de recerca i comprovació sobre el terreny de les dades contingudes a l’Ora Maritima” tot refutant moltes de les hipòtesis avançades per d’altres estudiosos que l’han precedit. El punt de partida del navegant grec segons les diverses versions  és el sud de l’actual Suècia, les illes britàniques, l’actual Bretanya, el nordoest de la península ibèrica o el sudoest de l’actual Portugal.

Els treballs de Xoán Bernárdez al voltant de la història antiga de Galícia, matèria de la qual n’és un reconegut especialista i que li ha valgut l’ingrès a la Real Academia Galega l’any 2003. No puc valorar des del punt de vista acadèmic l’obra però els reconeixements que ha rebut l’autor parlen per si sols, però com a lector he gaudit llegint-la atret per la riquesa de les anotacions subjectives que hi fa Xoán Bernárdez. M’ha agradat veure esmentades a l’obra les poblacions perdudes de la costa tarragonina com Salauris i Callipolis, de les quals no s’ha trobat la ubicació encara tot i que els noms han perviscut fins als nostres dies.

Hem coincidit un parell de vegades en viatges que he fet a Vigo, ciutat on resideix, i hem compartit xerrades sobre Israel, país del qual és un bon amic i coneixedor, i llargues sobretaules disertant sobre el nacionalisme gallec i el català. Va tenir l’amabilitat d’enviar-me aqueix llibre i en justa correspondència li faig aqueix modest reconeixement a la seva obra i a la seva trajectòria com a historiador i patriota gallec.