Jaume Renyer

Malgrat que han passat deu anys des de la seva publicació aquest llibre divulgatiu de la identitat corsa no ha pas perdut actualitat. El vaig llegir quan va ésser editat i vaig demanar a Ramon Badia, un dels responsables de Pagès Editors, que m’agradaria fer la coneixença de l’autora, com així va ser al cap de poc temps. Catalina visita sovint Barcelona per fer-hi algun treball de recerca, així en una de les seves estades l’any 2001 la vaig trobar i a través de la seva amistat he anat descobrint el poble cors.

Allò que em va sobtar del seu llibre és que, lluny d’analitzar el conflicte nacional entre el poble cors i l’orde republicà francès en els termes emprats habitualment pels independentistes corsos, Catalina Maroselli-Matteoli exposa amb rigor jurídic i històric -i amb ulls de dona- les arrels culturals i la psicologia peculiar del poble cors. Dóna importància a la història, als valors culturals i als impactes psicològics provocats per la susperposició de l’ordre estatal francès a la mentalitat i les formes de vida tradicionals autòctones. 

En canvi, evita entrar a estudiar la lluita d’alliberament nacional, política i armada, que els independentistes corsos han menat en els darrers trenta anys. Situa les expectatives de futur d’una Còrsega sobirana en les potencialitats de l’Europa dels pobles i en la capacitat de regeneració, econòmica, cultural i política del mateix poble cors. 

El treball intel·lectual de Catalina Maroselli-Matteoli ha evolucionat als darrers anys cap a la novel·la i el redescobriment de la identitat familiar dels seus avantpassats jueus, com ha deixat escrit (en castellà aquest cop) en “La sefardita“.