“Jaume, el dissortat, darrer comte d’Urgell”, de Francesca Vendrell de Millàs i Àngels Masià de Ros, Editorial Aedos, Barcelona, 1956.
El 31 de maig de l’any 1410 moria el rei Martí, dit l’Humà, darrer monarca del casal de Barcelona sense designar successor. L’1 de juny del 1433 moria pres al castell de Xàtiva Jaume el dissortat, darrer comte d’Urgell i pretendent a la corona catalano-aragonesa rebutjat pels compromissaris reunits a Casp, els quals preferiren l’aspirant castellà Ferran d’Antequera.
Aquest llibre, escrit per dues doctores en lletres i història, repassa els antecedents i els fets de Casp i el desenllaç final de la successió del casal de Barcelona i la seva substitució per la casa castellana. Ho fa amb l’estil de la historiografia dita romàntica catalana -avui devaluada en els ambients acadèmics-, que posa l’accent en el retrat psicològic dels personatges estudiats i els referents culturals que els envolten. La narració és de lectura amena i reflecteix un coneixement aprofundit dels factors decisius d’aquest tombant històric.
En primer lloc, la indecisió del mateix Martí l’Humà va provocar l’atzucac quan era tradició d’origen germànic que la línia masculina era sempre prevalent a la femenina. En segon lloc, Jaume d’Urgell va tenir una actuació vacil·lant a l’hora de defensar els seus drets, i quan ja els havia perdut es va revoltar a destemps. En tercer lloc, la majoria de la noblesa aragonesa aposta per l’apropament a Castella en detriment de Catalunya. En quart lloc, el pes del clergat -cinc dels nou compromissaris n’eren- en favor del pretendent castellà serà determinant, essent Vicent Ferrer i el Papa Benet XIII els inspiradors de la maniobra.
I finalment, la contundència coactiva del pretendent castellà sustentant els seus drets en la força armada que introdueix a Aragó i al Regne de València, on troba la complicitat de la poderosa família Centelles i els puixants mercaders valencians que veuen l’oportunitat de fer negocis amb Castella.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!