“Objectes perduts a Nova Barcelona”, de Xavier Carreras, Arola Editors, Tarragona, 2011.
Post Scriptum, 1 de juny del 2012.
L’escriptor tarragoní, Jordi Tiñena, va publicar ahir al diari Més Tarragona aqueixa encertada ressenya sobre el llibre de Xavier Carreras “Objectes perduts a Nova Barcelona:
“La història és plena de revolts, racons i culs de sac; d’episodis que la memòria col·lectiva acaba oblidant si és que algun cop els va conèixer. Un d’aquests és l’exili dels austriacistes després de la derrota a la Guerra de Successió. La construcció de l’imaginari col·lectiu pel que fa a aquella desfeta ha encimbellat els noms de Casanova o Villarroel i ha fixat al calendari la data del 11 de setembre com a festa nacional; però ha passat de puntetes sobre l’episodi de l’exili i la fundació de Nova Barcelona en terres de la Voivodina sèrbia, assentament que existí entre 1735 i 1738, on avui hi ha el poble de Zrenjanin, i que, poblat per exiliats de la Corona d’Aragó, sobretot catalans, fracassà. Xavier Carreras l’agafa com a teló de fons de la seva Objectes perduts a Nova Barcelona.
De la mà d’un narrador que no s’està mai d’opinar i de reflexionar, el lector hi trobarà una novel·la històrica densa, ben documentada i molt ben escrita, amb una equilibrada barreja de petits i grans fets, història i ficció, i també petits jocs de complicitat, com l’anacrònica aparició de Carles Riba com a traductor dels clàssics o la inclusió d’una Fonda d’Orient a la Rambla de Sant Carlos de Tarragona, que remet el lector avisat a la Fonda Oriental que va ser en aquell lloc, ara Rambla Vella, propietat de la família de l’autor.
La novel·la de Carreras és el resultat d’una doble ambició: literària i cívica. Literària en el plantejament de dues trames paral·leles interdependents, marcades ambdues per l’exili, però situades en temps diferents, el de la guerra gran contra els francesos del narrador, un mestre esguerrat, i el de la guerra de successió i l’exili dels austracistes vençuts, que ell mateix reporta; cívica en el judici permanent d’un narrador resoltament antiborbònic, d’esperit nacional, ara en diríem, catalanista, amb el rerefons traumàtic de la derrota i l’exili. Aquesta doble ambició ha estat executada amb un rigor fora de tot dubte. Només cal veure els agraïments, que revelen clarament la seriositat amb què ha estat abordada la documentació i la preparació de la novel·la, i la matèria novel·lística, d’un gran abast històric, argumental i geogràfic per comprendre l’esforç i la feina que Carreras ha esmerçat en redacció de la novel·la.
En justa correspondència, aquest és un llibre que no vol cap pressa en la lectura. Està fet per ser llegit amb la pausa necessària per gaudir de tots els seus aromes, com es degusta un bon vi, a petits glops. Glops lingüístics per assaborir una llengua rica i precisa que recorre l’arc dels registres d’acord amb accions i personatges; glops història documentada, a través de la qual veiem passar personatges reals com el capçanès Pere Joan Barceló, conegut com El carrasclet, el Baró de Maldà o el montblanquí Francesc de Castellví i Obando, autor del “Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725″, convertit aquí en un dels protagonistes; el seu abast geogràfic, que bascula entre Tarragona i les terres veïnes i l’imperi europeu dels Àustria, i en el ric detallisme expositiu de les formes de vida dels segles novel·lats; o en la gran varietat d’històries i personatges, des dels històrics, fins als més novel·lescos com el d’una jove misteriosa, suposadament polonesa, o el d’un peculiar vampir”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!