Amb aqueix títol s’ha presentat avui al vespre
un documental dirigit per Martí Sans dins el Festival de Cinema Jueu de Barcelona que -en la seva catorzena edició- es desenvolupa aqueixa setmana a l’Institut Francès.
Martí Sans va tenir la deferència d’entrevistar a membres de la comunitat jueva a Catalunya i a alguns dels catalans amics d’Israel que hem estat reiteradament estigmatitzats pels
antisionistes nostrats. De tots els entrevistats qui més em va impressionar per la contundència amb la qual denuncia la judeofòbia cristiana és el teòleg Josep Montserrat. Per la seva part Pilar Rahola, Vicenç Villatoro i Joan B. Culla, amb la mateixa brillantor de sempre. La meva contribució és un apunt extret del meu llibre
“Anticatalanisme i antisionisme, avui“.
El conjunt de l’obra cinematogràfica és una lúcida diagnosi de l’estat de l’opinió pública catalana respecte del poble jueu. El documental retrata la judeofòbia d’arrel inquisitorial i espanyolista i també de la variant del racisme que cerca deslegitimar l’Estat d’Israel sota la impostura de l’antiimperialisme i la solidaritat internacionalista promogudes pel progressisme banal hegemònic a la
Catalunya desorientada d’avui.