Sembla que la darrera filtració sobre el contingut de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l Estatut apunta a una retallada limitada.
En aquest cas, el PSC (PSC-PSOE) podrà fer campanya defensant la viabilitat autonòmica contra la causa de la independència de Catalunya. Mentrestant, encara no esta definida la resposta cívica i política de l’independentisme.
Post Scriptum, 27 de juny del 2020.
Demà farà deu anys que es va fer pública la sentència del Tribunal Constitucional liquidant de fet la reforma de l’Estatut d’Autonomia del 2006 en uns termes més brutals que els que hom preveia des de les forces polítiques catalanes de l’època. Des d’allavòrens els successius governs de Madrid encara han minvat més les competencies residuals que restaven en mans de la Generalitat fins arribar a la infraautonomia actual sobre la qual no es pot bastir cap acció de govern que serveixi als interessos nacionals dels catalans. Els partits retro-autonomistes (PNC, ERC) malgrat l’evidència insisteixen en el pragmatisme sense nord abans de reconnèixer la necessitat de la independència. Dissortadament, tres anys després del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre som en una fase de descomposició del suport polític a la causa de la llibertat de Catalunya promoguda pesl qui faltant a la paraula donada al poble abans del 27-O ara pretenen donar lliçons de realisme sense fer cap mena d’autocrítica. El reportatge panoràmic que avui publica Vilaweb, “Les dades del sotrac polític a Catalunya: deu anys de la sentència de l’estatut“, serveixen per a la reflexió i la reconstrucció d’una direcció estratègica de l’independentisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No veig capacitat d’unitat en l’independentisme, ni tampoc entre els conjunts de partits catalans, bé nacionalistes, bé catalanistes. Però la resposta política dels catalans serà en les properes eleccions generals, i és aquí o veurem si CIU, el primer partit de Catalunya, planteja realment alguna resposta de caire més o menys sobiranista.