La província de Tarragona és objecte d’una atenció prioritària per part de les formacions espanyolistes tot cercant generar un sentiment de greuge envers el centralisme barceloní que faciliti la desvinculació d’aqueixes comarques respecte de la dinàmica social favorable a la independència que està emergint arreu del país.
Així, els portaveus locals del PP parlen sovint de “Barcelunya” i posen com a exemple el dissortat nom del projecte turístic que es preveu ubicar entre La Pineda i Salou, al cor de la Costa Daurada, i que es denominarà “Barcelona World”. També abanderen els “interessos provincials” alhora que critiquen la baixa inversió prevista a aqueixes comarques en els pressupostos de la Generalitat, obviant l’asfíxia premeditada que l’Estat imposa a les finances catalanes. En resum, pretenen crear un conflicte territorial intern a Catalunya que distorsioni la confrontació de projectes i interessos nacionals catalans amb els que imposa l’ordre estatal espanyol.
El PP juga a fons la carta del localisme tarragoní en defensa de la capitalitat amenaçada pels projectes de reordenació administrativa territorial que es barrinen des de Barcelona de tant en tant. Aprofitant la feblesa política de l’independentisme català en aqueixes comarques, sense líders amb discurs de projecció nacional llevat de Josep Andreu, alcalde de Montblanc i un dels capdavanters de l’AMI. El PSC en aqueixes comarques està arrenglerat majoritàriament amb la línia que marca Pere Navarro, ICV té un ambigu posicionament en el terreny nacional i CIU no té pes en el govern català.
L’espanyolisme té base sociològica, suport electoral i complicitats mediàtiques rellevants (el Diari (español) de Tarragona, per exemple), l’absentisme nacional d’entitats com el Club Gimnàstic i la decantació del catolicisme conservador que organitza precisament a Tarragona la macro-beatificació dels seus “màrtirs” del 1936-1939. Per contra, la URV és un dels principals referents de la catalanitat i un factor superador dels provincialisme i el localisme susceptibles de ser instrumentalitzats en pro de la causa nacional espanyola. Per això el PP en proposa el canvi de nom per tal de fer desaparèixer la memòria col·lectiva la fita que representa anomenar-la Universitat Rovira i Virgili.
En els propers mesos la pressió espanyolista es farà cada cop més forta en aqueixes comarques i caldrà un redoblat esforç dels independentistes locals per capgirar aqueixa tendència impulsada des del poder i els seus col·laboracionistes locals i relligar el conjunt del Camp de Tarragona (les Terres de l’Ebre tenen el seu propi marc de lluita -anti-transvasament en lloc destacat- per desarticular el “quinta-provincialisme” autòcton) al procés cap a la independència.
Albert Pereira, en un twitt reproduït en l’edició d’avui mateix pel Diari de Tarragona (que dedica una plana sencera a la plataforma convocant i a l’aparició del col·lectiu “Essència” al si de l’ANC) afirma encertadament: “La convocatòria espanyolista del 11 de Setembre a Tarragona confirma l’estratègia unionista de fer-ne l’Àlaba catalana, iniciada pel PP de Tarragona”. L’experiència acumulada pels aparells de l’Estat a fomentar plataformes cíviques contra-independentistes, a engreixar opinadors mediàtics del mateix signe i encalçar els independentistes seran aplicades intensivament en el conflicte català en curs.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!