Jaume Renyer

Dos diaris concebuts a Catalunya, Público i El Punt, han coincidit en el temps anunciant mesures excepcionals per mirar de superar els problemes econòmics que els afecten.

Les diferènces, però, entre un i altre mitjà són substancials. Público és el darrer producte – nascut l’any 2007 i editat a Madrid- d’un grup multimèdia -Mediapro- creat per Jaume Roures des de Barcelona però abastant el mercat espanyol. El Punt es un diari fundat l’any 1979 a Girona sorgit d’un accionariat catalanista local que mai ha arribat a cobrir tot l’àmbit lingüístic català ni a donar el pas més enllà de la premsa escrita i la seva versió digital.

Público ha gaudit de complicitats polítiques al màxim nivell a Madrid, en canvi el Punt poc ha pesat entre les elits barcelonines. La possible desaparició de Público no afectarà a l’hegemonia mediàtica en llengua castellana que pateix el nostre país. Per contra un eventual tancament del Punt minoritzaria encara més el disminuït espai comunicatiu català sobretot després d’haver absorvit l’Avui. Les versions en català del Periódico i La Vanguardia són fetes per aqueixos dos mitjans (obertament espanyolistes i addictes a l’ordre estatal vigent) per tal de mantenir la seva ascendència dins del conjunt de l’espai comunicatiu “regional”.

Hores d’ara El Punt i l’Ara, són els dos únics diaris amb edició en paper escrits en la nostra llengua que es distribueixen a Catalunya concebuts des de la catalanitat. Ambdós compten amb ajuts institucionals -sobretot Ara, nascut gràcies a l’impuls del govern de la Generalitat durant el segon tripartit- que els permeten subsistir en un entorn mediàtic hostil dominat pels mitjans en llengua castellana. Excepcionalment, fora del Principat, el Diari de Balears es publica íntegrament en llengua catalana des del 1996 gràcies al fet de formar part d’un grup empresarial de comunicació privada molt potent a les Illes, el Grup Serra.

Llevat del setmanari El Temps, no existeix en premsa de paper cap diari que abasti tots els Països Catalans. Aquesta crua realitat és imputable a la feblesa organitzativa del sobiranisme cívic al nostre país, una dada contrastable amb la vigorositat demostrada pel nacionalisme basc que ha fet possible que actualment existeixin dos mitjans obertament independentistes: Berria i Gara. El Punt s’ha proposat, des de fa anys, cobrir aquesta mancança. Tan de bó superin l’atzucac present i assoleixin aquesta fita.

Post Scriptum, 15 de marc del 2012.

El 24 de febrer proppassat el diari Publico va deixar d’editar-se en paper per restar solsament en versió digital. El Punt ha canviat substancialment el seu accionariat i, de moment, mante l’edició en paper a l’espera d’un pla de rellançament del diari.

Post Scriptum, 25 de maig del 2020.

Avui tota la premsa escrita addicta a l’ordre espanyol publica una mateixa portada amb la consigna de torn del govern de Madrid relativa al coronavirus: El Periódico, La Vanguardia i Ara, cobren pel seu col·laboracionisme, mentre El Punt/Avui manté la dignitat i la independència no participant-hi. Una excepcionalitat que no és nova, els dies previs al referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre tampoc va cedir a les pressions del poder ocupant, tots els altres diaris en paper van claudicar i alguns es van afegir a justificar la repressió.