Jaume Renyer

La iniciativa  de l’ANC convocant una cadena humana per la independència aqueix Onze de Setembre és positiva pel procés d’alliberament nacional català i pot ser compatible amb  rotllanes que tinguin objectius complementaris.

La via catalana, com així encertadament ha estat denominada, reflecteix una realitat original: el sobiranisme cívic va per davant del polític, com ja es va demostrar la passada Diada Nacional, i el fet de donar-se les mans persones de tota procedència i condició és un gest d’agermanament que difícilment pot ser deslegitimat per aquells que cerquen la confrontació civil per tal d’aturar l’assoliment de l’Estat Català.

L’objectiu de la cadena és l’únic que pot aglutinar hores d’ara una majoria social i electoral per invertir el declivi en tots els terrenys que pateix el poble català per mor de la dependència política i l’espoliació econòmica que imposa l’ordre estatal espanyol. La vitalitat col·lectiva que batega arreu del país fa que sorgeixin crides a fer rotllanes amb objectius complementaris als de la independència. El moviment denominat Procés Constituent, encapçalat pels nous cristians pel socialisme del segle XXI, proposa encerclar la seu barcelonina de la Caixa, una entitat col·laboracionista al serveis dels interessos forans com explica Hèctor López Bofill al seu darrer assaig “La trama contra Catalunya”.

Em sembla una aportació més positiva i concreta que les seves genèriques prediques per destruir el capitalisme. Com aqueixa en poden sorgir d’altres de rotllanes lligades a reivindicacions sectorials -contra les retallades sanitàries, per exemple- i territorials específiques -en defensa de l’Ebre, posem per cas- que només poden tenir solució amb la independència. De fet, s’estan fent ja assajos en vistes a l’11 de Setembre amb ciclistes, nudistes, excursionistes i d’altres que sortiran a pobles i ciutat on no sigui possible a molta gent desplaçar-se fins a l’itinerari establert per la cadena, diguem-ne oficial.  

L’única rotllana que és incompatible amb la via catalana és la que promouen al voltant de la Sagrada Família, els espanyolistes que reaccionen contra el dret democràtic del conjunt dels ciutadans de Catalunya -ells inclosos- a decidir sobiranament el futur polític del país. Erren tant en l’indret escollit -símbol de la religiositat popular catalana- com en el contingut provocador de la convocatòria, cercant l’enfrontament al carrer per tal de justificar eventuals mesures intervencionistes del govern estatal per fer-se càrrec directament de l’ordre públic a Catalunya. El conflicte entre el poble de Catalunya i l’Estat espanyol es planteja en termes democràtics i pacífics per part catalana. Als membres del govern i als diputats que cobriran el tram de la cadena davant el Parlament els correspon la responsabilitat de prevenir les provocacions i la incitació  a la violència dels qui no volen ni la pau, ni la llibertat.