L’enquesta feta pública avui per La Vanguardia ha copat l’actualitat mediàtica de la jornada.
Des d’aquest bloc no faré com José Antich quan va estripar davant les càmeres televisives l’enquesta del CEO de fa uns mesos pel simple fet que donava un resultats d’intenció de vot en un eventual referèndum d’autodeterminació que eren del seu gust. Tampoc tinc els coneixements estadístics suficients per competir amb el meu amic Francesc Abad analitzant la veracitat de les dades demoscòpiques. Em limitaré a recordar que el grup Godó és -legítimament- un actor privat en l’espai públic català que orienta tradicionalment els seus interessos envers la
defensa de l’ordre estatal establert. Amb això no vull dir que els resultats de l’enquesta estiguin necessàriament manipulats a favor dels partits governants a Catalunya i España, mes aviat m’inclino a pensar que reflecteixen essencialment l’estat d’opinió general de la població.
Altra cosa és que doni per bones les conclusions induïdes a partir de l’enquesta, especialment pel que fa a la qüestió clau que centra el debat polític al nostre país, la independència nacional. A Catalunya, el manteniment del suport electoral a CIU és compatible amb la baixa valoració de l’acció de govern que reflecteixen altres enquestes. Les retallades són percebudes socialment com a necessàries sempre que no siguin arbitràries i sense nord, i a condició que vagin en paral·lel a la reducció de l’espoli fiscal. Una actitud que no està adoptant el govern del president Mas, d’aquí ve el seu desgast que no es tradueix -de moment- en càstig electoral.
L’enquesta no detecta el tombant independentista que adopten electes locals de CIU i que es visualitza en el suport a l’Associació de Municipis per la Independència que comanda l’alcalde Vic. Josep Maria Vila d’Abadal no solsament qüestiona el lideratge de Duran Lleida a UDC sinó
l’estratègia de “pacte fiscal” que planteja Artur Mas. Per contra, sí que visualitza un certa recuperació d’Esquerra en detriment de Solidaritat a qui entusiàsticament La Vanguardia relega a l’extraparlamentarisme. L’animadversió contra Solidaritat ho és a la línia política que representa: la de l’independentisme enfrontat a l’ordre establert, el que denuncia que “Espanya ens roba” davant la incomoditat dels partits autonomistes i d’Esquerra.
Res d’estrany, doncs, en el resultat de l’enquesta i més quan Solidaritat no ha concorregut a les darreres eleccions espanyoles. Els mesos a venir faran més nítides
les diferències entre Esquerra i Solidaritat i aniran redefinint el suport social i electoral de cadascú.
Post Scriptum, 3 de gener del 2012.
La Vanguardia completa l’enquesta d’ahir amb unes valoracions de collita pròpia: “CIU se afianza como el partido más capaz mientras el PSC se estanca“. Massatge per a Esquerra (el fals i inoperant “independentisme sensat”, que predica Ernest Benach col·laborador habitual als mitjans del grup Godó) que malda per entrar al Govern per gestionar la dependència, impuls a la via morta d’ICV i silenci contra Solidaritat. Alhora comencen a aparèixer veus que critiquen -per esbiaixada- l’enquesta.
Post Scriptum, 2 de gener del 2021.
Com fa nou anys, avui La Vanguardia (española) torna a encetar l’any amb una enquesta, aqueix cop per afavorir el PSC, i sempre contra l’independentisme.