El proppassat 30 de desembre, l’agència cistiana de notícies, “Flama”, publicava aqueixa informació sobre el nombre de cristians a Israel:
“La vigília de Nadal l’Oficina Central d’Estadístiques d’Israel ha proporcionat les dades sobre els ciutadans israelians de fe cristiana que contribueixen de forma significativa al creixement de les comunitats cristianes a l’Estat hebreu. En l’actualitat, i segons les dades actualitzades a finals de 2015, refereixen les fonts oficials consultades per l’Agència Fides, els ciutadans cristians d’Israel són 170.000, és a dir el 2% de la població.
El 78,9% dels ciutadans cristians a Israel són àrabs. La resta són cristians que van emigrar a Israel amb els seus familiars en anys anteriors i que han estat reconeguts com a ciutadans israelians gràcies a la “llei del retorn”. Gran part d’aquest últim grup està representat per immigrants que van arribar a Israel des de l’antiga Unió Soviètica durant els anys noranta del segle passat.En comparació amb les dades publicades anteriorment, el creixement de la població cristiana en el seu conjunt és igual a l¡1,5% i és inferior al creixement registrat en la població jueva (1,9%) i musulmana (2,4%). La composició per edats de la població cristiana també denota una tendència a l’envelliment: entre la població cristiana, el percentatge dels joves fins a 19 anys és del 28,2%, inferior a la registrada entre la població jueva (34,3%) i a la població musulmana (46,9%). Entre els cristians, el percentatge de persones majors de 65 anys ha arribat a l’11%, enfront del 13% que hi ha entre els jueus i el 3,8% registrats entre els musulmans.
Entre els homes cristians, l’edat mitjana del primer matrimoni el 2014 va ser de 29,4 anys, mentre que entre les dones cristianes va ser de 25,2 anys. L’any 2015 les dones cristianes van donar a llum 2.669 nens (dels quals aproximadament el 74% de fills de dones àrabs cristianes). Entre les famílies cristianes el nombre mitjà de fills fins als 17 anys és d’1,9, xifra inferior als que es registren entre les famílies jueves (2,3) i entre les famílies musulmanes (2,8). La ciutat en la qual, segons dades de finals de 2015, s’ha produït una major presència del nombre de cristians són Nazaret (al voltant de 22.300), Haifa (15.300) i Jerusalem (12.400).”
Avui, per la seva part, The Times of Israel analitza també aqueixa estadística sobre la població cristiana assenyalant que és l’únic estat del Pròxim Orient on el seu nombre creix ja que no són pas objecte de persecució, contrastant aqueixa situació amb la que es viu a la franja de Gaza:
“La situation des chrétiens est encore plus précaire dans la bande de Gaza. En 2006, un an avant que le groupe terroriste du Hamas ne prenne le pouvoir au Fatah, 5 000 chrétiens vivaient dans la bande. Aujourd’hui, ils ne sont plus que 1 100, selon Samir Qumsieh, chercheur spécialiste des sujets chrétiens et propriétaire de Nativity TV, la seule chaîne de télévision chrétienne de Cisjordanie.”
En relació a la situació dels cristians als territoris palestins administrats per l’ANP, Khaled Abu Toameh, periodista àrab-israelià ha publicat el proppassat 24 de desembre al Gatestone Institute aqueix article que en versió francesa hom ha titulat així: “Palestiniens: le cauchemar des Chrétiens” on s’exposa les coaccions que els impulsen a emigrar.
L’església catòlica sempre ha sigut hostil envers l’Estat d’Israel, ancapçalant el matexi Vaticà el reconexiement de l’Estat de Palestina. Un dels seus bisbes, Hilarion Capucci, mort a Roma abans d’ahir va ser un actiu col·laborador de la lluita armada palestina i pels seus fets fets fou condemnat a presó i posterior exili.
Un comportament diferent és l’adoptat recentment pel patriarca ortodox grec de Jerusalem, Teòfil III, que ha lloat públicament la llibertat de culte que impera a la democràcia israeliana, essent per això criticat per l’OAP, segons informa The Times of Israel el proppassat 28 de desembre.
Post Scriptum, 19 de desembre del 2018.
Infos-Israel News publicà abans d’ahir en la seva edició en llengua francesa aqueix article que parla per si sol: “Le nombre de chrétiens à Gaza est passé de l’année dernière à cette année de 1200 à 730”.
Post Scriptum, 10 de novembre del 2022.
Hadeel Oueis, publica avui al Jerusalem Post aqueix article punyent: “Levant Christians fear: Is this the end of Middle East Christianity? Minorities and human rights issues and the lack of security in the West Bank are usually ignored by human rights groups.
A few days ago, a church in the Palestinian area of Bet Sahur, near Bethlehem, was subjected to a barbaric attack and stone-throwing that targeted everyone in the church and its musical scout band that was rehearsing for the Christmas season. The attacks that terrified the young Christians in Bet Sahur church were met with silence from the Palestinian Authority. No one was held accountable, which can encourage many stalkers to carry out actions that may amount to a collective pogrom against Christian neighborhoods, especially in light of the jihadist currents gaining popularity in the Palestinian territories where many terrorists conducted a series of stabbing attacks against Jews during the past year. Despite all the flattery and rhetoric about Palestinian national identity and the unity between Muslims and Christians, which is mastered by authoritarian regimes in the Levant, such as the Palestinian National Authority, the facts that hide behind this propaganda are far from any unity.
The Levantine Christians have constantly been subjected to this irony. Despite their involvement in most of the nationalist and secular parties, and their pivotal role in the renaissance movement in the Levant, they lived in homogeneous, unmixed neighborhoods that are overwhelmingly inhabited by Christians only. That is due to many cultural and social differences between the Christians and the Muslim majority. One of the key differences has been the interaction between men and women that was not common in some Muslim areas and the fact that the Christian women in the Levant had a different dress code and a more considerable margin of freedom prevented the Christians from interacting properly with other neighborhoods.
This fact made the Christian community more protective and hesitant to expose themselves to others. This sensitivity was behind the last attacks on Bet Sahur Church, when a Muslim man was accused of harassing the young Christian women in the church, which led to a fight that resulted in many Muslim men storming and attacking the church’s neighborhood. I still remember how Christian youth organized unarmed patrols that went between churches to prevent any young men coming from other neighborhoods from physically harassing girls. All of these harassments used to be treated as isolated incidents and in most cases, the parents of the aggressors apologize and pledge that their kids will not repeat what they have done. What happened in Bet Sahur is a dangerous indicator that alerted all Christians in the Levant because the Christians of the region are used to a tougher degree of response from the governments when something like this happens. The silence about what happened from the Palestinian Authority side makes the PLO look like an accomplice in this crime.
In countries like Syria and Jordan, Christians have a decent trust that the governments will be more serious about dealing with attacks like this that can spread fear among the Christians, prevent them from practicing their traditions and furthermore make them lose hope and certainty in their future on their historic homeland. As a Syrian Christian, I don’t remember a large-scale attack like what happened in Bet Sahur taking place in any Syrian church without a tough response from the Syrian government. The growing radical and aggressive sentiment in the West Bank is not something that gets any attention from the Western governments that finance the Palestinian Authority. Minorities and human rights issues and the lack of security in the West Bank are usually ignored by human rights groups.
It’s not hard to imagine how many governments and organizations were going to condemn and use the attacks against a church or a mosque in the West Bank or Israel if the attackers were Israelis. Very few people heard about what happened in Bet Sahur other than the Christian locals, who were terrified and affected negatively by the attacks. Feeling safe and secure is everything for a minority like the Levant Christians. The absence of accountability and attention to attacks like this is the most apparent trigger for Christians’ immigration and the end of Christianity in the Middle East.
Post Scriptum, 27 de desembre del 2023.
Després de la massacre jihadista contra Israel del proppassat 7 d’octubre la jerarquia catòlica ha optat pel costat palestí ignorant les víctimes jueves, com es pot comprovar amb aqueixa inforació publicada abans d’ahir per The Times of Israel: “Le patriarche latin de Jérusalem arbore un keffieh à Bethléem ; un pasteur accuse Israël de « génocide ». Pierbattista Pizzaballa a prononcé l’homélie à l’église de la Nativité ; “Nous n’avons pas le goût aux célébrations alors que Gaza connaît un génocide et même ici en Cisjordanie,” a déclaré Mitri Raheb.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!