El proppassat 30 de març les Corts espanyoles van aprovar la Llei Orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana que entrarà en vigor el vinent 1 de juliol. La tramitació d’aqueixa norma ha estat polèmica per molts motius, però un dels que pràcticament no ha causat controvèrsia ha estat l’omissió deliberada de no regular l’ús d’abillaments a la via pública que oculten el rostre, singularment el burca.
De la lectura de l’article 16, es dedueix que en compliment de les funcions d’investigació i prevenció de delictes, així com per a la sanció d’infraccions administratives, els agents podran requerir la identificació de les persones únicament quan existeixin indicis de participació en fets delictius o per la seva prevenció. En aqueixes circumstàncies podran realitzar les comprovacions necessàries a la via pública o a l’indret on s’hagi fet el requeriment, inclosa la identificació de les persones el rostre de les quals no sigui visible -total o parcialment- pel fet d’emprar qualsevol mena d’abillament que el cobreixi.
En la pràctica d’aqueixes identificacions la norma especifica que hom respectarà estrictament els principis de proporcionalitat, igualtat de tracte i no discriminació per raó de naixement, nacionalitat, origen racial o ètnic, sexe, religió o creença, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Quan no sigui possible la identificació o la persona es negui a identificar-se, els agents només als efectes d’impedir la comissió d’un delicte o a l’objecte de sancionar una infracció, podran requerir a les persones no identificades que els acompanyin a les dependències policials més properes que disposin dels mitjans adequats per a practicar aqueixes diligències pel temps estrictament necessari que en cap cas podrà superar les sis hores.
Per tant, fora d’aqueixos supòsits en què es pot identificar a les persones, portar burca a la via pública és una pràctica permesa amb tota normalitat des del punt de vista jurídic de la legalitat espanyola, ben al contrari de la regulació vigent a la República francesa i al Regne de Bèlgica, estats on és interdit i sancionat penalment. El Tribunal Europeu dels Drets Humans va validar l’any passat aqueix règim restrictiu dels abillaments que cobreixen el rostre per motius de seguretat pública i per a la preservació de la convivència, aspectes desvinculats de la pràctica de la llibertat religiosa.
Amb aqueixa llei orgànica les Corts espanyoles han deixat passar l’oportunitat de regular en base a la protecció de la seguretat ciutadana l’ús del burca a la via pública fent bona, per omissió, la interpretació expansiva del dret a la llibertat religiosa (que atribueix automàticament una cobertura il·limitada a les persones que oculten el seu rostre al·legant les seves creences en detriment d’altres principis i drets democràtics) efectuada pel Tribunal Suprem espanyol en anular la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 6 de juliol del 2011 que validava la decisió de la Paeria de Lleida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!