Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

28 de maig de 2010
2 comentaris

Burca ? A Lleida, no.

Avui mateix, el ple de la Paeria de Lleida ha aprovat -amb els vots favorables del PSC(PSC-PSOE) i CIU- la interdicció de l’ús del burca als espais municipals.

 

Atesa la passivitat -conscientment volguda- dels responsables governamentals de la Generalitat en aquest àmbit, que han esquivat les qüestions de fons relacionades amb aquesta matèria al·legant que hi ha pocs casos a Catalunya (i més val no cridar al mal temps), l’Ajuntament de Lleida ha aprovat una ordenança reguladora que no permet accedir amb el rostre cobert (sigui una dona amb el burca o un home emmascarat) als espais públics municipals.

Dissortadament, el debat social i polític sobre aquest tema no ha estat promogut ni canalitzat pel govern del nostre país (a diferència del que ha succeït a la República Francesa) i hi ha el risc de confondre’l amb un conflicte centrat en la religió islàmica. Per això, com a punt de partida per a la dialèctica que hom es pugui establir en relació a aquest tema, em remeto a l’article publicat a Le Monde per Dounia Bouzar: “La burqa, un signe sectaire et non religueux”.

 

 

Post Scriptum, 27 de setembre del 2011.

El propòsit del Govern de la Generalitat de regular els abillaments a l’espai públic, interdient l’ús del burca, ha provocat la reacció dels qui s’oposen a aquesta iniciativa emparant-se en la denúncia de l’islamofòbia. L’entrevista que publica El Punt/Avui a l’antropòloga Ángeles Ramírez està farcida de prejudicis i afirmacions banals que no aguanten una crítica rigorosa. Desconeix que el burca és una pràctica sectària, no pas religiosa i ignora la defensa jurídica de la llibertat a l’espai públic que pertoca a les autoritats legítimes d’aquest país així com les de la República francesa, tot un precedent en aquesta matèria.

  1. A les dependències municipals i supramunicipals els unics que poden entrar-hi enmascarats són tot tipus de forces i cossos de seguretat de l’Estat. Oi Renyer?   

  2. És igual la prohibició que els fotin, si anem a casa seva sols per viure-hi ja ens planten amb el shador. Les dones catalanes o occidentals que van a l’Aràbia Saudita no poden conduir, han de portar mocador i aquí els ho deixem tot. Jo no estic d’acord en fer tantes diferències. Ni creus ni mocadors!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!