La PDD no va sobreviure a l’èxit de la manifestació del 18-F del 2006, la marxa dels 10.000 a Brussel·les es va aturar poques setmanes després i Òmnium Cultural no ha sabut -ni volgut- esdevenir un referent unitari cívico-polític després de l’esclatant manifestació del 10 de juliol del 2010. L’ANC té una oportunitat històrica per consolidar-se com moviment social independendentista.
Post Scriptum, 5 de setembre del 2022.
Fa deu anys l’ANC va capitalitzar l’enorme potencial del sobiranisme cívic amb una Diada esclatant per l’independentisme, dissortadament, el sobiranisme polític ha fet fallida després d’aparentar que bastia estructures d’estat durant el procés, estroncat al 2017, ERC n’encapçala la desconstrucció amb el seguidisme de Junts i CUP. Aqueix Onze de Setembre Esquerra s’enfronta obertament a l’ANC en un pols desigual en condicions desfavorables per l’independentisme. Vicent Partal ho analitza a l’editorial de Vilaweb: “Per què és tan important l’error enorme del president Aragonès fent una crida a no anar a la Diada? L’absència del president de la Generalitat dota de sentit i d’importància una Diada en què pot esclatar l’oposició del carrer a una classe política que no ha fet res en cinc anys per resoldre el conflicte amb Espanya”.
Post Scriptum, 5 de setembre del 2023.
L’ANC es manté com el referent indispensable del sobiranisme cívic es posiciona gairebé en solitari a les antípodes de les tàctiques dialogants sense estratègia i mancades de determinació amb el crit ancestral de Via Fora ! que ho resumeix tot: “L’acord que volem: fer efectiva la independència de Catalunya!
L’Assemblea Nacional Catalana té com a únic objectiu fundacional l’assoliment de la independència de Catalunya. Entenem que aquest també ha de ser l’objectiu dels partits independentistes que han obtingut representació al Congreso de Diputados de l’estat espanyol.
És des d’aquesta perspectiva que des de l’Assemblea plantegem ja, d’entrada, els perills de perdre de vista l’objectiu de la independència a l’hora de definir la postura útil i eficaç dels partits independentistes per afrontar les decisions que hauran de prendre respecte al seu paper institucional amb l’estat.
Creiem i hem exposat reiteradament que, només amb el fet de no arribar a cap acord amb les institucions espanyoles que no sigui el seu respecte a allò que el Parlament decideixi per fer efectiva la independència, podem debilitar i precipitar la fallida de l’estat i abocar els partits espanyols a la necessitat de resoldre el conflicte català si volen governar l’estat. Alhora, aquest debilitament de l’estat espanyol ha de ser aprofitat per la majoria del Parlament per activar des d’ara i fer efectiva la Declaració d’Independència congelada des de l’octubre de 2017.
Les negociacions amb els partits estatals, que defensen la unitat d’Espanya per damunt de tot, no són una opció creïble, atès que l’estat espanyol incompleix sistemàticament qualsevol compromís.
És per això que, des d’una posició independentista, qualsevol negociació amb el partit que vulgui governar l’estat només pot ser assumible si passa pel reconeixement explícit que el referèndum d’independència del Primer d’Octubre de 2017 va ser l’acte de sobirania que refrenda Catalunya com a subjecte polític en conflicte amb l’estat i, per tant, i atenent al resultat d’aquest, ha de comportar el respecte a allò que decideixi el Parlament de Catalunya per a fer efectiva la independència.
Des de l’Assemblea creiem que només amb aquestes premisses es pot desenvolupar una estratègia d’embat amb l’estat, amb garanties per aconseguir el nostre objectiu.
Exigim als partits independentistes amb representació a Espanya, Junts i ERC, que es posin d’acord, no per votar presidents de l’estat repressor, sinó per activar la majoria política del Parlament i fer efectiva la independència. I correspon a l’Assemblea i a la resta de la societat civil activar la mobilització ciutadana per a sostenir-la.
Fem una crida, doncs, a la mobilització perquè aquest 11 de setembre es llenci un missatge molt clar: L’acord que volem és la independència de Catalunya!
Qualsevol altre objecte de negociació que no inclogui el respecte a allò que el Parlament decideixi per fer efectiva la independència rebaixa els mínims democràtics i regala el blanqueig de l’estat davant la Unió Europea. Cal no perdre mai de vista que aquest és l’objectiu dels partits estatals amb possibilitats de governar: emblanquir l’estat i debilitar l’independentisme. A més, cal no oblidar l’impacte que pot tenir a nivell de la presidència de la UE per part de l’estat espanyol, una posició forta de l’independentisme.
El que aconsegueix l’estat amb qualsevol pacte que no sigui encarar el conflicte nacional amb Catalunya i la seva independència rebaixa, i molt, les expectatives que els partits independentistes ens havien plantejat: la confrontació amb l’estat per assolir la independència. Deixant de banda l’objectiu amb el qual s’han presentat a les eleccions espanyoles, els partits independentistes reforcen l’autonomisme a Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!