La notícia segons la qual l’informe jurídic que ha redactat el bufet Roca en relació a les normes d’empadronament dels nouvinguts pendents de regularitzar la seva estada a Vic dóna la raó a l’Ajuntament omple els mitjans de comunicació.
Sense entrar a debatre sobre el contingut de l’informe hi ha un fet que em sobta i em mou a la reflexió en veu alta. La vice-presidenta Fernández de la Vega quan va anunciar en roda de premsa que el govern de l’Estat qüestionava la, legalitat de l’actuació de l’Ajuntament de Vic en aquesta matèria, va dir que sol·licitava el parer dels serveis jurídics de l’Estat (lletrats del cos de funcionaris conegut com a “Advocats de l’Estat”). En canvi l’Ajuntament de Vic ha hagut d’acudir a un bufet privat (del qual n’és titular Miquel Roca Junyent) per sostenir la seva posició. No ha presentat l’informe jurídic del secretari de l’Ajuntament, ni de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat (que pot atendre també peticions d’informe dels ens locals), ni del cos de lletrats de la Generalitat (que també es podrien pronunciar sobre aquest cas si el Govern els hi ho demana).
A Catalunya la invocació del parer dels serveis jurídics públics en temes cabdals és excepcional ja que no hi ha cultura d’estat (català) entre la classe política autòctona, farcida de professionals que veuen en els lletrats de les institucions públiques una amenaça a la seva hegemonia social. Per experiència (no pas per corporativisme) puc dir que els governants locals i autonòmics prefereixen externalitzar informes de conveniència alhora que davaluen sistemàticament el paper dels seus propis serveis jurídics. Tot un símptona de la poca visió estratègica que predomina en les institucions públiques. A l’informe dels advocats de l’Estat se li ha de confrontar el dels serveis jurídics locals i de la Generalitat, no pas el d’un bufet privat per molta anomenada que tingui.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Podrien trucar a aquell advocat de l’Estat ex-falangista que va tindre una actuació estel·lar en l’afer de la Consulta sobre la Independència a Arenys de Munt. Però em penso que aquell advocat de l’Estat no mouria ni un dit si la mesura de Vic no s’adrecés també als immigrants “de otras regiones de España”.
En aquests dies, però, on hi ha tantes retallades pressupostàries en els Ajuntaments és bo saber que hi ha un Ajuntament que té un Pla C per al sector jurídic. A més, com que el beneficiat és un buffet de Barcelona ja ningú no els podrà acusar de ser tancats. Els impostos dels vigatans van cap a Barcelona, però els advocats barcelonins beneeixen la proposta del tripartit vigatà. Com que tot no és més que teiatro mediàtic, el pronunciament de Can Roca serveix en la bastussa política que el tripartit vigatà té amb PxC, d’una banda, i amb el PSOE (de Madrid i Barcelona) de l’altra.
No crec que sigui un problema d’hegemonia social, si no de desconfiança cap als cossos de juristes públics. Els cos de secretaris d’ajuntaments, els cos d’advocats de l’Estat, els cos d’advocats de la Generalitat… els mateixos tribunals; són vistos pels catalans com d’obediència política espanyola; i usats per a dir el que els polítics que comanden aquests cossos volen que diguin. L’Ajuntament de Vic davant un govern espanyol i una generalitat que li deien de tot -fins hi tot racista- ha intantat tenir un estudi independent i de prestigi que en el cas de ser favorable tingués una repercussió de prestigi davant la seva societat civil i mediàtica. Si aquest mateix estudi l’hagués fet el secretari del’Ajuntament la gent no se l’hagués cregut. Entenc el que diu vostè; però, quan un poble no té Estat no pot refiar-se de les institucions juerídiques públiques ( per més municipals i autonòmiques que siguin) i decantar-se per la seva xarxa d’institucions civils. De fet això és un sintoma liberal desitjable en tota societat, tingui o no tingui estat propi però això ja són figues d’un altre paner.