En primer lloc, el fet mateix que el judici hagi de tenir lloc a Madrid, davant un tribunal aliè a la realitat social i política on s’emmarquen els fets jutjats, aplicant una legislació penal que no reflecteix l’esperit del dret públic català a unes conductes coactives contra la principal institució nacional catalana tipificades com a delictes contra les institucions de l’Estat, evidencien la desconnexió entre l’ordre estatal i els principis sobre els quals s’hauria de fonamentar la democràcia catalana.
La distorsió de la situació augmenta quan els assetjadors processats s’autojustifiquen, (i el tribunal així els considera), com a defensors de reivindicacions democràtiques emparades en la Constitució espanyola, i les institucions assetjades -Generalitat i Parlament- comparteixen acusació contra els fets indignes i, al meu criteri delictius, amb els integristes espanyols de Manos Limpias. El resultat és una sentència que banalitza la gravetat dels fets i la responsabilitat dels acusats, inhibint-se del deure de defensar les institucions democràtiques davant els qui actuen amb la manifesta voluntat de violentar les seves decisions.
En segon lloc, la interpretació d’aqueixa sentència mostra l’actitut d’un poder estatal que afavoreix la degradació de la connivència social a Catalunya deixant impunes conductes desestabilitzadores de la vida democràtica, posant en evidència la feblesa davant aqueixos moviments antidemocràtics de les institucions catalanes (reiterant l’actuació claudicant en el cas dels okupes de Can Vies) i atiant la falsa ruta dels anticapitalistes nostrats en detriment del procés independentista i afavorint l’Spanish revolution que només serveix per a la perpetuació de la unitat estatal espanyola.
Post Scriptum, 10 de juliol del 2014.
Avui al Parlament de Catalunya, la mateixa institució que va ser assetjada el 15 de juny del 2011, hi ha hagut una votació clarificadora sobre la interposició de recurs contra la sentència absolutòria de l’AN: els partits amb un mínim de sentit d’estat (espanyol o català) ho han fet favorablement (CIU, PSC, PP), ERC s’ha inhibit de les seves responsabilitats deixant constància de la seva inconsistència a l’hora de bastir realment un estat català, i els anticapitalistes nostrats (ICV, CUP) ho han fet en contra de la institució de la qual forment part.
Per altra banda, l’article de Francesc-Marc Álvaro, “Tanquem el Parlament de Catalunya” publicat al seu bloc en el dia d’avui és plenament coincident amb les valoracions que he mirat de reflectir en aqueix apunt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció