L’èxit polític que ha suposat per a la causa de la llibertat del poble català la consulta d’Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya ha projectat mediàticament una sèrie de personalitats que han sigut determinants per a la bona fi de la iniciativa: Carles Móra, l’alcalde, Alfons López Tena, el jurista, Vicent Partal, el periodista.
Però hi ha hagut un altre grup de patriotes que han sigut tan determinants com els anteriorment citats tot i què no hagin tingut la mateixa rellevància pública. En primer lloc, Josep Manel Jiménez, el regidor de la CUP que presenta la iniciativa als altres grups municipals i que avui declara al Punt: “Els d’ERC són uns paràsits, uns aprofitats” (referint-se no pas als militants republicans d’Arenys -i ex companys seus- sinó a la direcció d’Esquerra). En segon lloc, Agustí Barrera, historiador i veterà militant independentista -avui a la CUP- “el pare ideològic de tot plegat”, com el descriu Josep Sort en el seu bloc (http://josepsort.blogspot.com) a l’apunt de dilluns passat.
En tercer lloc, Xavier Mitjà, també un veterà militant independentista (del PSAN, on ens vam conèixer l’any 1975, i avui de la CUP), que coordinava el servei d’ordre improvisat per la comissió organitzadora de la consulta. En els moments crítics, arran de l’arribada dels falangistes, Carles Garcia Solé i una colla de patriotes experimentats en qüestions de seguretat es van afegir voluntàriament a la missió de contenir eventuals respostes a les provocacions espanyolistes que haguessin comportat la intervenció dels Mossos d’Esquadra.
Faig aquestes referències personals, no pas per exagerar la importància de la consulta d’Arenys sinó com a acte de reconeixement al treball col·lectiu i al sentiment patriòtic que ha impregnat d’il·lusió milers de catalans que, d’una manera o altre, hi han participat. La força potencial d’un poble català en moviment és extraordinària, és allò que fa por als nostres enemics i enutja als professionals de la política subalterna, els còmplices de l’ordre establert -com els agrada reivindicar-se als dirigents del PSC-PSOE.
Post Scriptum, 19 de setembre del 2009.
Agraeixo el comentari d’Èric Herrera que fa constar la puntualització de Josep Manel Ximenis a les declaracions seves aparegudes al diari El Punt en la seva edició d’ahir i reproduïdes en aquest apunt.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Company patriota, llegeix-te això, potser no t’agradarà tant perquè no es matxaca a ERC, sinó al revés, ai, ai, ai…
Benvolguts,
De
ben segur que molts heu llegit el Punt d’avui i us haureu quedat força
parats del titular de l’entrevista que em va realitzar l’Elena Ferran
el passat dimecres. Doncs, si vosaltres us heu quedat parats jo encara
ho estat més. Perquè no vaig fer aquestes declaracions.
I
em sap molt de greu que la premsa, en la cerca dels seus beneficis i
dels seus interessos, utilitzi aquestes argúcies sense mirar més enllà,
ni a qui perjudica.
Està clar que parlar d’Arenys de Munt, ara com
ara, ven. I més si hi ha polèmica. Per tant, no ens ha d’estranyar, al
menys a mi no m’estranya malgrat que em molesta i molt, que es busquin
aquestes estratègies per intentar tenir audiències o lectors, com és
ara el cas.
Aquesta
entrevista va ser una xerrada distesa, que va durar uns tres quarts
hora, gravada. En la que vaig desenvolupar explicacions de forma
extensa i detallada. Em van dir que molt probablement, per l’extensió,
seria pel diumenge Però, com es pot comprovar en la publicació, semblen
més aviat eslògans d’una frase i ha acabat sent només de mig plana. Per
tant, hi ha hagut molta retallada i molta abreviació. I
justament per aquest motiu aquesta ha estat una publicació molt
manipulada del que jo vaig dir i reflecteix més el que vol el
periodista o el mitjà que no el que jo vaig manifestar. També em va
estranyar que es prenguessin poques notes, però vaig pensar que com que
hi havia la gravadora …….
I
concretament respecte a aquesta qüestió del titular, vaig comentar
(parlo de memòria) sobre els intents que s’intuïen s’estaven realitzant
per ‘cremar’ la nostra idea ja que s’estava buscant un rèdit electoral,
malgrat que legítim, per sobre de l’interès nacional, atès que alguns
ajuntaments volien realitzar consultes justament en diferents dates per
crear el mateix efecte que s’havia aconseguit a Arenys de Munt, però
que es podia caure en el risc que es volguessin aprofitar, parasitar,
de la repercussió que nosaltres havíem tingut i que tot acabés perdent
sentit.
Per tant, no citava sigles ni formacions polítiques.
He
parlat amb en Ferran Espada, director de l’edició de Barcelona, i ha
entès perfectament l’explicació que li he donat i m’ha comentat que ell
no entenia que feia aquella frase dins l’entrevista, ja que no
‘quadrava’, i que encara menys li agradava que s’hagués utilitzat com a
titular.
He
parlat amb en Joan Ventura, director del Punt. Hem quedat que li
demanarà la cinta a l’Elena i que l’escoltaran i que faran una
rectificació.
Sincerament,
penso, després de parlar amb Joan Ventura, que, si no em deixen
escoltar la cinta, utilitzaran qualsevol excusa per no haver de fer la
rectificació, perquè no m’ha semblat que li fes gaire gràcia haver de
rectificar.
Bé,
res més. Sobretot demanar disculpes a tothom que s’hagi pogut sentir
ferit. I com vaig dir el dimecres, s’ha de continuar amb la línia de
treball conjunt i justament a la gent d’ERC felicitar-los, com a la
gent dels altres partits i als que no estan enquadrats en cap formació,
perquè han fet una molt bona feina i ha estat un èxit de tots.
I,
sobretot, no caure en els paranys que ens posen aquells que els hi
agradaria veure’ns barallar-nos i destrossant l’esperit de que tan es
parla.
Josep Manel Ximenis.