Jaume Renyer

La imposició del neologisme Comunidad Valenciana per denominar el País Valencià i la del lapao per impedir el reconeixement del català a la Franja de Ponent, són dugues mostres del totalitarisme espanyol que necessita invertir la realitat per anorrear-ne la catalanitat originària a fi de substituir-la per un ordre imposat mitjançant la coacció.

Els qui així actuen tenen a sobre el cinisme d’omplir-se continuament la boca titllant de nazisme les actituds defensives dels qui són víctimes d’aqueixa inversió perversa. Javier Mariscal, Francesc de Carreras, Felix de Azua i els altres nous “catalans de Burgos” son continuadors directes dels franquistes que aplicaren contra el poble català els mètodes que el regim nazi va emprar contra els jueus i altres pobles perseguits. 

La banalització del nazisme és un senyal inequívoc de l’altíssim grau de violència que cova al si dels que projecten en els altres, els destinataris dels seus odis, les pròpies intencions genocides. La violència verbal es el preludi de la física, el negacionisme de la realitat (els noms de la llengua i de la terra) és la impostura dogmàtica que precedeix l’agressió per imposar-la.  La catalanofòbia  propagada des dels mitjans de comunicació de masses per polítics espanyolistes pot derivar en un conflicte violent que bloquegi els termes jurídics i polítics a partir dels quals hom pot resoldre el procés d’independència del nostre país.